El 25 de setembre del 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible amb l’objectiu d’estimular l’acció en 5 grans àrees conegudes com les cinc “P”: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat. L’Agenda conté 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i 169 fites associades a assolir en l’horitzó de l’any 2030. Deu anys després de la seva aprovació, en fem balanç amb Marianella Pereira, responsable de Serveis de Desenvolupament Sostenible de la Cambra de Comerç de Terrassa.
Com definiria l’Agenda 2030 i el paper que ha de jugar el teixit empresarial per avançar en aquest camí? L’Agenda 2030 es va crear per reduir les desigualtats, per erradicar la pobresa, però també per impulsar el creixement i el desenvolupament econòmic global, social i sostenible. La mateixa Agenda 2030 diu que les empreses són motors claus d’inversió, innovació i creixement inclusiu i sostenible.
Com perceben els ODS els empresaris de la demarcació de Terrassa? Hi ha de tot. Ara bé, les empreses de la nostra demarcació són principalment pimes, més aviat petites empreses. Ara mateix estan rebent molta pressió normativa, sobretot de caràcter ambiental, i ho perceben com una pressió regulatòria, més que una oportunitat. Són empreses que no tenen incorporades figures que es dediquin exclusivament a la sostenibilitat, que, a nivell econòmic, van més justes. I, per tant, necessiten ajuda per poder implementar aquestes millores.
Com les ajuden des de la Cambra? La Cambra contribueix als ODS de diferents àmbits, tant des de tota la part de sostenibilitat com en altres línies de serveis orientades a la internacionalització, la transformació digital, el comerç local o tots els programes d’inserció. A més, des del 2021, portem a terme el programa Pime Sostenible, que ofereix diagnosi i assessorament en criteris ESG, sobretot en l’àmbit ambiental, a pimes a qui proporcionem un mapa perquè vegin en quins ODS i fites ja estan contribuint i quines millores podrien introduir. Contribucions, la majoria de les empreses ja en fan, però moltes no en són conscients i mostrar-los-ho, les motiva. Fins al 2024, hem assessorat 44 empreses, de les quals 22 han rebut una ajuda econòmica per implantar algunes d’aquestes recomanacions. Han estat projectes de 83.000 euros en total, amb ajudes per valor de 33.500. Aquest 2025, ja hem començat a treballar per a vuit empreses, de les quals sis tindran la possibilitat de rebre ajudes.
Quines són aquestes contribucions “invisibles” de les quals parla? L’ús responsable de recursos, les bones pràctiques, coses tan senzilles com apagar el llum o l’aire condicionat quan se surt d’una sala, ja contribueixen als ODS. Tenir una bona gestió d’estocs i compres, contribuir a la conciliació de l’equip professional, oferir formació als treballadors, els plans d’igualtat... Tot això també impacta en els ODS. A les empreses, sobretot les pimes, els costa veure la sostenibilitat en conjunt: la part ambiental, la social i la de govern corporatiu i tenir-ho integrat.
És possible una solució adaptada a les pimes en la implementació dels ODS o cal una política pública de suport més forta? El que falta és que la regulació sigui facilitadora, reduir la burocràcia. Hem de parlar més de transformació sostenible i facilitar-la amb ajudes, començant pel coneixement i les competències internes i fins a arribar a què l’empresa pugui fer les inversions adequades, amb recursos per a la inversió. Cal també posar en valor el retorn real que té la sostenibilitat, que és el que més costa de visualitzar.
Quin és aquest retorn? A banda de la satisfacció moral o la reputació, quins avantatges econòmics suposa? Implantar millores a nivell de residus, economia circular, energia... té retorn en la part d’operacions. Però la sostenibilitat també té la part de governança, i la social, de talent o gestió de persones i fer accions per atraure i retenir el talent redueix els costos que té la rotació. Tot plegat també té avantatges a nivell de mercat i de competitivitat. Hi ha normatives que encara són només d’obligat compliment per a les grans empreses, però per poder complir-les, necessiten que els seus proveïdors, que són pimes, estiguin aliats amb elles. Per tant, repercuteix també en oportunitats de negoci.
Hi ha sectors o tipologies d’empreses més avançades en la consecució de l’Agenda 2030 que altres? Les empreses grans o mitjanes que formen part de grups, sigui per obligació o per tenir recursos interns. Si parlem de sectors, un que és clau és el tèxtil, que té una pressió enorme a nivell d’economia circular, de directives europees. També el del packaging.
Amb tot plegat, quin grau d’assoliment dels ODS tenim? Els informes oficials diuen que no anem al ritme espera. S’ha avançat, però no prou. La Unió Europea manté la sostenibilitat ambiental com a eix central, amb objectius creixents en matèria de descarbonització, transició energètica i eficiència. Per a les empreses del nostre territori, això implica un doble repte i una gran oportunitat: adaptar-se per reduir la petjada ambiental i complir amb la normativa, alhora que asseguren l’accés a una energia verda, assequible i de qualitat, essencial per a la seva competitivitat.
Els ODS tenen una data límit fixada per al 2030. I després, què? Independentment dels ODS, tenim altres directives a Europa, com el Pacte Verd, que té l’horitzó en l’any 2050. A més, abans de l’Agenda 2030, n’hem tingut d’altres. Suposo que el 2030 es renovarà. No sé si s’ampliaran els eixos, es concentraran o es reestructuraran, però les desigualtats al món, el canvi climàtic... continuen. L’agenda s’haurà d’adequar a l’estat d’aquestes qüestions i a l’assoliment al qual hàgim arribat.
