La violència masclista adopta noves formes, com la digital, cada cop més present, entre joves i no tan joves. Amb motiu del 25N, el Diari ha parlat amb experts que alerten del perill creixent d’aquestes conductes. Segons Rosa Ruiz, caporal del Grup d’Atenció a la Víctima dels Mossos d’Esquadra de Terrassa, molts joves no detecten les situacions de control com a violència: “Ens trobem amb noies que ho tenen molt clar, però també n’hi ha que ho han normalitzat i creuen que és el que toca fer en una parella”.
Els Mossos fan xerrades preventives sota el títol “Com comença tot?" a instituts de Terrassa, Matadepera i rodalia a partir de 3r d’ESO (15 anys). L’objectiu és que els adolescents identifiquin relacions abusives des de l’inici. “Un dels senyals més clars és el control per xarxes. Compartir contrasenyes és molt habitual”, alerta la caporala Rosa Ruiz. Segons explica, sovint es recorre al xantatge emocional amb el fals argument de l’amor: “Jo te la dono perquè confio en tu; si no me la dones, m’estàs enganyant”.
Per a la psicòloga terrassenca Mireia Vilaseca, del Centre de Psicologia Integradora del mateix nom, aquesta conducta reflecteix una visió distorsionada dels vincles afectius: “Hi ha una actitud de voler posseir l’altre com un bé de consum. Detecto molta por i desconfiança: controlar calma l’ansietat”. Avisa que la hiperconnexió genera “hipervigilància” i erosiona l’autoestima, afavorint relacions tòxiques basades en la inseguretat. El control el solen exercir més els nois, però els experts apunten que cada cop més noies demanen l’accés als missatges o la localització.
La trampa de la geolocalització
Més enllà de les contrasenyes, la geolocalització s’ha erigit en el gran germà de les parelles joves. “A mi em sorprèn bastant, però cada vegada hi ha més joves que tenen geolocalitzada la parella i saben què fa a cada moment del dia”, assegura la caporala Ruiz. Sovint, aquest control s’emmascara sota el pretext de la protecció (“és per si li passa alguna cosa”), però la realitat demostra que és una eina de domini: saber on és, amb qui està i per què no contesta a l’instant.
Quan els Mossos expliquen casos reals de Terrassa, l’impacte a l’aula és evident. Sovint, algú s’apropa al final: “Hem destapat relacions tòxiques i, en una ocasió, abusos sexuals d’un padrastre. Algunes noies venen després a comissaria a demanar ajuda”. També cal tenir en compte que la violència digital no només la poden patir els joves. En un cas una jove va acompanyar la seva mare perquè aquesta ho patia. Segons l’ONU, més del 73% de les dones han patit algun tipus de violència a Internet, i el 90% de les víctimes de la difusió no consentida d’imatges íntimes són dones.
La psicòloga Mireia Vilaseca recomana als joves que es troben en situacions d’assetjament o control que “tallin, bloquegin i desapareguin d’aquella conversa”, i sobretot, que guardin proves per si cal denunciar.
El “sèxting” i la petjada digital
Un dels moments més impactants a les xerrades és quan es parla de sèxting i "petjada digital". Els Mossos fan reflexionar els joves: "Ara teniu parella, però potser d’aquí a un mes no. Si envieu contingut sexual, doneu a l’altre una eina per fer-vos mal”. La difusió no consentida d’imatges íntimes és habitual com a venjança després d’una ruptura. “Hi ha temptatives de suïcidi. No és cap broma", alerta la caporala Ruiz.
Els Mossos alerten del paper dels amics en grups de WhatsApp, on molts joves callen quan circula una foto íntima d’una noia. “Si reps una imatge, l’has d’esborrar o denunciar-ho”, adverteix Ruiz. A les xerrades, la policia recorda que “si reenvies una foto íntima d’una menor estàs fent difusió de pornografia infantil i pot tenir conseqüències legals greus”, un missatge que impacta molt els alumnes.
Només sí és sí
La prevenció que fan a les xerrades també insisteix en els riscos del control analògic, com dir-te com has de vestir o amb qui pots relacionar-te, i en la importància del consentiment. Els Mossos ho deixen clar: el consum d’alcohol o drogues invalida el consentiment. “Si no es pot dir sí ni no, és que no”, afirma la caporala Ruiz.
Tot i que és un fenomen incipient, els cossos de seguretat comencen a alertar sobre noves amenaces digitals, com l’ús de la intel·ligència artificial per crear “deep fakes” (falsos nus). “Ja hem tingut un cas en un institut que s’ha tramitat judicialment”, confirma Ruiz. Una prova més que la violència masclista muta a la mateixa velocitat que la tecnologia.
ET PREOCUPA L'ASSETJAMENT A XARXES?
Paula Navarrete, 22 anys: “Si em passés alguna cosa, bloquejaria el perfil”
La Paula no ha rebut cap tipus d’assetjament a través de les xarxes socials “més enllà de rebre missatges d’algú a qui no contesto”. Tampoc ningú ha compartit amb ella un episodi d’aquesta mena. Tot i això, és conscient que aquesta realitat existeix: “Si em passés alguna cosa greu, explicaria a la meva família i amics que hi ha algú sobrepassant-se i bloquejaria el perfil”, assegura, encara que dependria de la importància que li proporcioni en aquell moment.
- Paula Navarrete, 22 anys
Martina Luna, 20 anys: "El millor és marxar de la relació, però no és tan fàcil"
La Martina no coneix cap cas, “per sort”, però reflexiona: “Si et passa, el que has de fer és denunciar-ho, comentar-ho amb algú. Jo és el que faria i també ho explicaria a les amigues”. I si fos una parella qui insistís molt a tenir les seves contrasenyes o la geolocalització? “El millor és marxar. Ho sabem, però no sempre és tan fàcil”, admet. “És complicat, però jo recomanaria el mateix a les meves amigues: que sortissin d’aquesta relació”.
- Martina Luna, 20 anys
Laura Rius, 44 anys: "N’he alertat les meves filles, cal estar molt atents"
La Laura és mare de dues nenes de 10 i 15 anys. “Ara com ara, per sort, no hem viscut cap situació d’assetjament, però com a mare és un tema que em preocupa molt, i del qual ja n’he alertat a les meves filles, perquè cal estar molt atents”. Admet que el que més l’inquieta són les interaccions a les xarxes socials: “És un tema que fa patir moltíssim, perquè sovint tot comença molt abans del que nosaltres, els pares, ens podem pensar”.
- Laura Rius, 44 anys
Abril Hernández, 20 anys: "Si li passés a una amiga, li diria que posés límits"
L’Abril explica que ella no s’hi ha trobat mai, però que si sabés d’alguna parella d’una amiga que exerceix aquest tipus de control, li ho diria clarament: “Això no és normal, no et deixis fer això, posa els teus límits”. També afegeix: “Si és un xicot d’una amiga, segurament també seria amic meu, així que també intentaria parlar amb ell”. Tot i no conèixer cap cas proper, admet: “Sí que he sentit parlar de situacions així amb altra gent”.
- Abril Hernández, 20 anys
