Una de les dificultats més repetides els últims temps per les empreses catalanes és la de trobar professionals qualificats; una problemàtica que es dona de manera transversal en diversos sectors. Una de les possibilitats que té el teixit empresarial de connectar les necessitats de les empreses amb el sistema educatiu és la de participar en la Formació Professional (FP) Dual, la nova llei de la qual dona una major responsabilitat a l’empresa com a agent formador, ha destacat aquest dijous José Luis Durán, president executiu de l'Agència de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya (Agència FPCAT) en la jornada “FP Dual i mercat de treball: com reduir la bretxa actual”, organitzada per la Cambra de Comerç de Terrassa.
Durán ha explicat que un dels canvis més rellevants és l’increment d’hores de formació a l’empresa: entre el 25% i el 35% del currículum a la modalitat general, i entre el 35% i el 50% en la modalitat intensiva, que implica que l’alumne ha de realitzar estades en empresa durant cada any del cicle formatiu i no a partir de segon, com era habitual fins ara. A més, les pràctiques deixen de concentrar-se en un únic mòdul per estar repartides en diversos àmbits, sempre vinculats a competències professionals reals. També s’hi introdueixen canvis en la remuneració i en el tipus de contracte que poden tenir els estudiants. En aquest context, l’empresa no només acull l’alumnat, sinó que n’assumeix un rol formador i té responsabilitat en l’avaluació final.
Aquest gir, segons Durán, implica un repte important per al teixit productiu, especialment per a les micro i petites empreses, que representen la major part del teixit empresarial català. “Hem de superar la lògica de només seleccionar els millors alumnes perquè acabin treballant-hi. L’objectiu ha de ser formar persones qualificades per a tot el sector, no només per a una empresa concreta”, ha dit.
Motivació i disciplina
El president executiu de l’Agència FPCAT ha insistit en la capacitat de l’FP Dual per reduir l’abandonament escolar i millorar l’ocupabilitat juvenil. Segons Durán, el fet que els estudiants tinguin contacte directe amb el món laboral des del primer curs genera motivació, disciplina i una millor comprensió del que s’espera d’ells al futur.
En la seva ponència, Durán ha detallat que els sectors amb més presència en FP Dual són els vinculats a la indústria i les tecnologies, mentre que àmbits com la sanitat, l’atenció social o l’administració encara tenen un recorregut important per recórrer. També ha posat sobre la taula la necessitat d’actualitzar els equips i les infraestructures dels centres formatius per preparar millor l’alumnat abans d’accedir al món de l’empresa i ha reconegut la conveniència d’ajuts per part del ministeri a les pimes que es vulguin introduir en aquest ecosistema.
Finalment, el president de l’Agència FPCAT ha reclamat una implicació coordinada entre administració, centres i empreses. Ha recordat que el model català no pot copiar mecànicament l’alemany o altres sistemes, sinó que ha de trobar la seva pròpia fórmula, adaptada a les característiques del país.
Orientació més enllà de xerrades i sessions informatives
En aquest escenari, Màrius Martínez, professor titular d’Orientació Professional UAB, ha assenyalat que l’alumne d’FP ha fet una primera tria, però no és cert que ja ha triat per la resta de la seva, que s’està convertint en professional amb una idea clara d'allò que vol fer i que a l’FP no cal orientació ni persones orientadores.
L’expert ha defensat que l'orientació professional, sovint reduïda a xerrades puntuals o sessions informatives, necessita transformar-se en un procés continu, personalitzat i en xarxa. Martínez considera que no només ha de ser una fase prèvia a la formació, sinó també una tasca continuada al llarg de tota la carrera professional d’una persona. “L’orientació és un procés llarg, que ha de continuar a l’empresa”, ha manifestat.
L’expert ha subratllat que l'orientació ha de ser una tasca compartida, una tasca en què les estructures educatives i les empreses es coordinin per ajudar els joves a identificar i desenvolupar les seves vocacions i trajectòries professionals de manera sostinguda. En aquest sentit, les empreses han de jugar un paper clau en el procés formatiu, oferint pràctiques, mentors i acompanyament en el desenvolupament de competències professionals i no donar valor només a les credencials, als títols, sinó també a les competències desenvolupades en altres àmbits de la vida, ha indicat.
Testimonis
La jornada ha comptat també amb testimonis d’empreses i alumnes que participen del sistema de l’FP Dual. “El primer avantatge és la creació de marca. Si fem bona feina i l’alumne se sent a gust, podrà venir gent jove a treballar a l’empresa i la gent jove té moltes coses per aportar. Ens permet conèixer un col·lectiu i si tant l’alumne com nosaltres ens hem sentit a gust, poder comptar amb ell si sorgeix la necessitat de cobrir alguna posició dins l’empresa”, ha mencionat Eva Garcia, business partner de RRHH a l’empresa de Rubí Vicente Torns. “Podem conèixer potencials futurs treballadors a nivell d’actituds, més enllà del currículum, alhora que ajudem l’alumne a descobrir si allò li encaixa o no, si vol seguir amb aquell camí o canviar”, ha indicat, per la seva banda, Montserrat Soler, directora financera de la companyia terrassenca Chemipol.
Ambdues professionals han assegurat que, en línies generals, la relació amb els centres educatius és sempre molt bona i que la feina de gestió o administrativa no és tan pesada com pot semblar. “El que costa més és casar les expectatives dels alumnes amb les possibilitats que els podem oferir a l’empresa. Des dels centres els han d’explicar que l’entrada al món laboral es fa de mica en mica, que no pots el primer dia ja fer-ho tot”, ha demanat Soler.
Francesc Molina, alumne d’FP Dual a Vicente Torns, ha destacat la importància de tenir un bon mentor dins l’empresa i l’acompanyament. “A l’empresa veus la realitat laboral, cosa que no veus a l’aula, és molt diferent”, ha ressaltat, per la seva banda, Dunia Kridid, alumna d'FP Dual a Chemipol.
