Després de provar amb diferents esports, Fran García, que acaba de fer 14 anys, ha trobat el seu. Igual que tants nens i joves, ha trobat en el Boxing Club Terrassa un lloc on desenvolupar totes les seves potencialitats i sentir-se important. Acaba de proclamar-se campió d’Espanya de boxa adaptada a la competició celebrada a la ciutat madrilenya de Móstoles, que ha celebrat enguany la seva tercera edició. Va ser el millor en la categoria absoluta de la modalitat de formes, la cadet masculí.
“Estic molt content de tot el que he aconseguit. Em sento molt bé quan estic boxejant. A Madrid m’ho vaig passar molt bé. Va ser una experiència increïble poder participar en tot allò”, explica Fran García.
La de Fran García Amuedo és una història constant de superació. Després de cinc fecundacions in vitro i set anys de lluita, la seva mare Olga Amuedo, es va quedar finalment embarassada de bessons. Només un va sobreviure.
En néixer van veure afectacions a la vista (5 diòptries i mitja). Cap als dos anys li van diagnosticar encopresis. Quan en tenia 7 van detectar-li trastorn de l’espectre autista (TEA) i quan en va fer 13, l’any passat, la malaltia de Crohn. Es tracta d’una malaltia inflamatòria crònica que afecta tot el tracte digestiu.
Durant el darrer any, gairebé cada mes ha hagut d’ingressar a l’hospital per rebre tractament. No han trobat encara el més adequat. Segueix tenint la calprotectina molt alta, una circumstància que li provoca molts dolors i un elevat grau de cansament físic. Ara té 14 anys.
Problemes a l’escola
Anar a l’escola era un problema per a aquest terrassenc. “L’any passat, no volia anar a l’escola. Alguns nens m’insultaven i fins i tot empegaven”, relata. La seva mare se’n va adonar i va fer que s’activés el protocol contra l’assetjament. “La situació es va frenar, però a ell li va deixar una ferida profunda. Va estar molt desanimat durant un temps. Se sentia sol i deia que no tenia amics. Em trencava el cor veure’l d’aquella manera, sense entendre per què no encaixava. De fet, només necessitava que l’acceptessin tal com és”, assenyala la seva mare, Olga Amuedo, que afegeix: “De vegades, la gent pot arribar a ser molt cruel. I en Fran és un adolescent molt sensible”.
Per a ell, la boxa va ser una mena de medicina, tota una teràpia. De la mà del seu entrenador al Boxing Terrassa Club i responsable del gimnàs, Mustafa Chadlioui, en Fran va recuperar la confiança i va poder seguir endavant. “Al gimnàs m’ho passo molt bé. Estic aprenent molt amb en Musta i ja tinc ganes de tornar a competir”, explica.
