Avui dia, amb els tipus d’interès encara pròxims o per sobre de la inflació, els diners en compte corrent que no estan remunerats, estan sotmesos a la depreciació per la inflació. A més, s’està regalant a les entitats una part de la remuneració, ja que aquestes inverteixen almenys una quarta part del dipositat, en el Banc central, obtenint una rendibilitat que no arriba mai al client final. Per tant, s’han d’invertir, ni que sigui en un fons monetari molt conservador, o en lletres del tresor.
De la mateixa manera, aquest cost d’oportunitat es fa extensiu a qualsevol situació d’inversió, ja que moltes vegades la immobilització de part del patrimoni pot conduir a perdre una part important de la inversió i de la possible revalorització si estigués correctament invertit en funció del risc on cada inversor està còmode.
Obtenir una rendibilitat permanent condueix a una inversió òptima, però aquesta moltes vegades no és plausible perquè els moviments del mercat, i molt especialment quan s’inverteix en renda variable, poden provocar situacions que posen en dubte el principi de cost d’oportunitat durant períodes de temps. Per això és tan important definir l’horitzó temporal de les nostres inversions.
Si l’horitzó temporal d’inversió és a curt termini, l’estratègia hauria de ser recollir o vendre quan t’equivoques, abans que les pèrdues siguin molt més rellevants. Aquesta estratègia és la utilitzada pels gestors professionals que poden arribar a cometre un 60% d’errors, però amb el 40% d’encerts recuperen les pèrdues de les operacions fallides i generen més valor.
Quan l’horitzó temporal de la nostra inversió és a més llarg termini, podem acceptar incórrer en períodes on la inversió pot caure, l’anomenada corba J, per aconseguir en el temps els rendiments esperats, una vegada ha madurat completament el projecte d’inversió, com és el cas de les inversions en fons o societats de capital risc. Però això no vol dir que hem d’esperar perquè el temps tot ho pot arreglar, ans al contrari. Si les coses no van segons el previst, moltes vegades és millor sortir i reemprendre noves inversions per no perdre el cos d’oportunitat i deixar de guanyar part del previst.
