Fa dos anys, l’Índia representava una de les economies emergents més interessants des del punt de vista de potencialitat de creixement. L’any 2025 fou la que va créixer per sobre del 7% anyal, fet que augurava una forta revalorització per a aquest exercici 2026.
Però la realitat a vegades és més complexa de l’esperat. La situació geopolítica de l’Orient Mitjà, amb el bloqueig de l’estret d’Ormuz, ha tingut un impacte brutal en les economies asiàtiques, especialment a la Xina, però també a l’Índia, aquest últim, un país que importa el 90% del cru. Aquesta política ja era la buscada per Donald Trump per tal de crear problemes a la Xina, però de retruc s’ha emportat també altres països.
L’afectació a l’Índia s’estén per l’increment de costos que han suposat un 0,38% del seu PIB, ja que més el 35% de les importacions de cru passaven per aquest estret, i els costos de les assegurances del transport marítim s’han multiplicat per 10. El mateix li està passant amb el gas liquat, puix un 90% de les importacions també passen per l’estret, amb greus afectacions al teixit industrial del país, per tal de protegir el consum domèstic. Alhora, el bloqueig està afectant seriosament la importació de fertilitzants a través del golf pèrsic, indispensables pel bon desenvolupament de l’agricultura a l’Índia, fet que ha afectat la seguretat alimentària, i ha exercit una pressió alcista sobre els preus dels aliments.
Aquesta nova situació ha posat les finances estatals en alerta, ja que la pressió sobre l’augment del dèficit ha fet caure la Rupia un 5%, en un nou mínim històric enfront del dòlar, i un augment dels tipus d’interès del seu deute.
Tot plegat està fent que l’economia de l’Índia pateixi un alentiment, rebaixant les previsions de creixement i postergant l’objectiu del seu primer ministre de convertir-se en la quarta economia mundial. La borsa de l’Índia està també mostrant aquesta situació i ha caigut substancialment, sense massa inputs positius que la facin tornar a la senda alcista, tal com s’esperava.
