Aquesta setmana hem estat testimonis d’un moviment brusc de correcció de les carteres en or i plata, en un moviment molt ràpid que els historiadors dels mercats anomenen com a capitulació llampec, que ha suggerit dubtes als inversors sobre si era una correcció sana o un avís que la pujada s’acaba. L’or, que va assolir més de 5.600 dòlars l’unça troy, i la plata, més de 102, han tingut caigudes del 15% i el 30% respectivament en un sol dia.
Les causes semblen centrar-se en tres factors. La primera ha estat una trampa del palanquejament, ja que CME Group –la borsa de derivats més important del món situada a Chicago–, donada l’alta volatilitat, va augmentar les garanties als inversors que invertien amb diners prestats, forçant a molts d’ells a vendre immediatament per no disposar de més liquiditat, fet que en minuts va fer caure els preus dels metalls preciosos. La segona causa ha estat l’anunci de Kevin Warsh, molt afí a Trump, com a successor de Jerome Powell a la FED, que molts inversors han vist com una garantia que baixin els tipus d’interès i, per tant, es revalori el dòlar dins el panorama global, fent que alguns inversors hagin tornat dels metalls al dòlar com a refugi. La tercera ha estat per l’anàlisi tècnica, ja que l’indicador RSI (índex de força relativa), que molts inversors usen per saber si s’ha d’entrar o sortir intentant anticipar-se al mercat, va marcar, especialment en la plata, un sobreescalfament màxim que també va condicionar el comportament de venda de molts inversors.
En resum, malgrat que l’or i els metalls nobles s’han comportat últimament com una criptomoneda, i, per tant, era d’esperar una correcció tan brusca com l’excés de pujada que dúiem, la veritat és que encara són un bé escàs perquè ni la producció, que des de 1971 s’ha doblat, ni l’estoc acumulat, que s’ha triplicat, cobreixen la demanda, que s’ha multiplicat per 100. Així doncs, l’escassetat passiva i productiva és evident, atorgant encara una certa pressió als preus perquè pugin, encara que com a refugi de valor tinguin alguns actius com és, per exemple, el MSCI World Total Return, que encara han tingut en aquest període més creixement.
