L’economia de Terrassa manté el pols en l’arrencada del 2026. La ciutat hauria tancat el primer trimestre amb una mica més empreses que tres mesos abans, el mateix nombre de treballadors autònoms i un mínim descens, gairebé imperceptible, en la xifra d'assalariats que treballen en companyies amb seu a la ciutat. Així es desprèn de la comparació entre les dades provisionals del 31 de març publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), a partir dels fitxers d'afiliacions i comptes de cotització de la Tresoreria General de la Seguretat Social, i les xifres corresponents al 31 de desembre del 2025.
Segons els resultats no definitius de l'Idescat, Terrassa ha acabat el mes de març amb 13.485 treballadors autònoms i 5.485 empreses que donen feina a 77.925 assalariats. En termes intertrimestrals, el nombre de companyies hauria crescut en 25 (+0,46%), mentre que els treballadors per compte d’altri haurien disminuït en 30 (-0,03%). El volum d’autònoms, per la seva banda, es mantindria estable.
En els tres camps s'haurien produït variacions en tots els sectors d'activitat econòmica. Ara bé, la comparació s'ha de considerar amb prudència per dos motius. D'una banda, la classificació catalana d’activitats econòmiques (CCAE-2009), la que es feia servir encara per a les dades del 31 de desembre, ha estat substituïda per una nova versió (CCAE-2025), la qual cosa requerirà una adaptació de les sèries per confirmar si els transvasaments entre sectors són reals o fruit de la nova catalogació administrativa. De l'altra, les dades del mes de març que ofereix l'Idescat són provisionals.
Amb les dades pures, el petit increment en el nombre d'empreses s'explicaria pel dinamisme en el sector serveis, passant de 3.948 a 4.058 (+110; +2,79%). En canvi, la resta de sectors mostrarien retrocessos: l’agricultura passaria de deu a nou empreses; la indústria, de 642 a 637 (-5; -0,78%); i la construcció registraria la davallada més destacada, de 860 a 781 (-79; -9,19%).
Pel que fa als treballadors autònoms, l’estabilitat global amagaria petites oscil·lacions sectorials: un lleuger descens de cinc autònoms en l’agricultura, que es compensaria per un mínim repunt equivalent en la indústria, i una disminució de 65 en la construcció, que serien els mateixos que, per contra, guanyen els serveis.
En relació amb els assalariats, hi hauria augments en l'agricultura (de 55 a 80) i la construcció (de 6.550 a 6.810) i retrocessos en la indústria (de 10.600 a 10.390) i els serveis (de 60.750 a 60.645).
Si s’analitza l’evolució interanual, la tendència difereix de la trimestral. En aquest cas, Terrassa hauria guanyat 120 autònoms —amb creixements en la indústria i els serveis i descensos en l’agricultura i la construcció— i 975 assalariats, amb increments en tots els sectors excepte la indústria. En canvi, el nombre d’empreses hauria disminuït en cinc, amb caigudes generalitzades a tots els àmbits tret dels serveis.
