La xifra oficial de població de la ciutat de Terrassa a 1 de gener de 2026 se situa exactament en 236.101 habitants. Aquesta dada és el resultat del tancament de l'exercici del padró municipal quant als moviments d'habitants, el qual reflecteix una evolució clarament a l'alça. Durant l'últim any, la ciutat ha registrat un total de 15.709 altes, una xifra que supera de llarg les 12.970 baixes comptabilitzades durant el mateix període de temps. Aquesta diferència es tradueix en un creixement absolut de 2.739 persones respecte a l'inici de l'any anterior, un 1,17% més.
L'anunci d'aquestes xifres s'ha fet públic durant l'apartat d'informacions de presidència de la Comissió Informativa de Serveis Generals i Govern Obert, celebrada aquest dimarts a la tarda. Durant la presentació de les dades, la tinenta d'alcaldia de l'àrea, Laura Rivas, ha subratllat aquest fet i ha assenyalat que "es continua complint la tendència de creixement dels últims anys", una dinàmica que referma la cocapital vallesana com un dels pols de tracció de nous veïns del país.
Aquest recull exhaustiu dels moviments del padró és un pas fonamental per a la gestió del consistori, atès que l'increment poblacional requereix adequar les polítiques municipals, l'organització dels serveis generals i l'execució del pressupost a la realitat d'una ciutat que no para de sumar nous terrassencs i terrassenques.
Les projeccions demogràfiques de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i de l'Observatori de la Ciutat indiquen que, si es manté la tendència de creixement actual, Terrassa superarà els 250.000 habitants en els pròxims anys i arribarà l'any 2041 als 258.886 censats. Tot i això, al ritme actual d'arribada de nous residents, Terrassa assoliria aquest horitzó abans del previst.
Atracció de nous residents
Terrassa, que es manté com la tercera ciutat de Catalunya amb més població, és la destinació preferida pels catalans per anar-hi a viure. Aquest fet s’explica pels preus prohibitius de l'habitatge a la primera corona metropolitana, els quals resulten molt més assequibles a la segona, sumats a les noves promocions residencials i a la bona connexió amb Barcelona i la resta del territori, factors que la converteixen en un lloc idoni per establir-s'hi. Segons l'Idescat, la cocapital vallesana va registrar un saldo migratori positiu de 1.470 persones l'any 2024, la xifra més alta de tots els municipis del país.
A més, la realitat demogràfica local també es defineix per la presència de població d'origen internacional. Segons les últimes dades de l'1 de gener del 2025, el 14,91% són estrangers. És una xifra inferior al conjunt de Catalunya, on 19,3% del total d'habitants no té la nacionalitat espanyola.
L'evolució històrica del padró
Fent un repàs de les xifres, just després de la Guerra Civil el municipi superava per poc els 45.000 residents. A partir d'aquí, l'expansió va ser vertiginosa, ja que en tan sols dues dècades la xifra es va multiplicar per dos i va arribar als 117.922 veïns l'any 1965. Aquesta inèrcia exponencial no s'ha aturat, ja que en els seixanta anys posteriors la ciutat ha tornat a duplicar la seva grandària. Si ens fixem en la història més recent, des del tombant de segle l'augment ha estat d'un 33%, i cal destacar que la fita dels 200.000 ciutadans es va conquerir l'any 2005.
