L’estiu passat, la borsa japonesa va arribar a caure un 20% en tres dies, i les turbulències es van traslladar a la resta dels mercats globals. L’S&P500 va baixar un 6% i els tipus d’interès dels bons dels Estats Units a 10 anys van passar del 4,2% al 4,5%. Tot i que al final d’agost s’havien recuperat els nivells anteriors a la caiguda, va ser un avís de l’efecte que pot tenir el que passi al Japó a la resta dels mercats mundials.
El moviment de l’any passat va ser provocat per una pujada no esperada dels tipus d’interès per part del Banc del Japó (BoJ), que va produir una apreciació del ien. Aquesta revaloració del ien va provocar que es desfessin posicions finançades en iens als mercats financers.
Després de l’esclat de la bombolla immobiliària japonesa de finals dels anys 80 del segle passat, el Japó va entrar en deflació. El BoJ va baixar dràsticament els tipus d’interès, situant-los a ZERO el 1999. Des d’aleshores el BoJ ha practicat una política monetària ultraexpansiva. El BoJ no només va ser el primer banc a situar els tipus d’interès en negatiu el 2016 i el primer a comprar massivament bons sobirans perquè el tipus dels bons a deu anys no superés el 0%. Actualment, com a resultat, el BoJ manté al seu balanç més de la meitat de tot el deute públic japonès.
Ara les coses han canviat. Després de tres dècades d’inflació gairebé nul·la o fins i tot de deflació, des del 2022 l’IPC s’ha disparat i actualment se situa al 3,3%. A més, la inflació puja per raons no desitjades. Quan el BoJ lluitava contra la deflació, pretenia que la inflació sorgís per un enfortiment de la demanda. La realitat és que la inflació s’ha incrementat per la debilitat del ien i pel major cost dels productes importats, les primeres matèries, els aliments i l’energia; tots aquests efectes no desitjats. El 2024, el cinquè banc japonès per actius, el NORINCHUKIN BANK (NORI) va patir fortes pèrdues a la seva cartera de bons sobirans europeus i nord-americans, obligant-lo a desfer posicions. Ara això mateix podria passar, però amb les posicions en bons japonesos.
El Japó és el primer inversor a nivell global. La seva tinença de bons, accions i fons a l’estranger és de 4,7 bilions de dòlars (dada a tancament 2024). Els moviments que facin els inversors japonesos afectaran tots els mercats.
