La IV Jornada de Transferència de Coneixement i Tecnologia, organitzada per l’Ajuntament de Terrassa amb la UPC, Leitat, la Cambra de Terrassa, Cecot i Pimec – Vallès Occidental, i el suport de la Diputació de Barcelona, ha confirmat un cop més la seva importància com esdeveniment anual a la ciutat per impulsar la col·laboració entre universitat i empresa. La trobada ha reunit aquest dijous investigadors, enginyers i empresaris amb l’objectiu de fomentar la transferència de coneixement, accelerar la innovació i obrir oportunitats per a projectes industrials i tecnològics en el territori.
La jornada ha inclòs un “marketplace” de tecnologies, on es presentaven projectes i eines desenvolupades per universitats i empreses sorgides d’aquesta recerca. També s'han organitzat reunions breus entre persones i organitzacions interessades a oferir o sol·licitar tecnologia, facilitant l’intercanvi d’idees i possibles projectes conjunts.
Els participants han destacat la necessitat de connectar el coneixement acadèmic amb aplicacions industrials i han subratllat els avantatges del treball entre grups de recerca, centres tecnològics i empreses.
Per a Joan Antoni López, del Centre Avançat de Tecnologies Mecàniques (CATMech) de la UPC, jornades com aquesta són essencials per fer arribar la recerca al teixit productiu. El seu grup treballa en àmbits tan diversos com la mecànica de fluids, l’acústica o la microfluídica biomèdica, amb projectes que van des de biòtops marins impresos en 3D fins a dispositius per mesurar l’esforç físic d’esportistes d’elit. López adverteix, però, que “el gran repte continua sent el finançament”: “Ens passem massa temps escrivint propostes per aconseguir projectes. Si som la gallina dels ous d’or, algú hauria de creure més en la seva gallina”, reivindica. Alhora, també reclama més vocacions científiques i una millor difusió del coneixement tecnològic entre la societat i les empreses.
Despesa o inversió
Al Centre Tecnològic de Transferència de Calor (CTTC) de la UPC, Joaquim Rigola treballa amb bessons digitals, models virtuals que simulen màquines i processos per optimitzar-los des del punt de vista energètic. “Moltes vegades, el repte és explicar bé a l’empresa què fem i entendre el seu problema. I que les empreses ho vegin com una inversió i no una despesa. Però quan hi ha complicitat, podem ajudar-los a reduir costos i optimitzar el disseny dels seus processos”, comenta.
Inés Martínez, directora de comunicació i vendes de la consultora Intelectium, va explicar que la seva empresa treballa amb “start-ups” per ajudar-les a aconseguir finançament públic i privat. A la jornada, el seu objectiu era “conèixer grups universitaris que vulguin crear la seva pròpia empresa i necessitin suport per finançar-se”. Intelectium acompanya aquests equips tant en la fase de constitució de la societat com en l’estratègia de finançament. Segons Martínez, una de les dificultats actuals és que “cada cop hi ha més ‘start-ups’ que volen ser autosostenibles des del primer dia, i això és difícil quan el desenvolupament tecnològic és tan car”. Davant d’això, recomana no descartar la inversió privada.
Josep M. Darné, gerent de Bemens, una enginyeria de Castellbisbal que utilitza energia electromagnètica (microones i radiofreqüència) per a aplicacions industrials, reconeix que la col·laboració amb universitats i centres tecnològics és clau: “És impossible ser competents en tots els processos. Ens hem de recolzar en experts per aplicar correctament la nostra tecnologia”. Bemens ha equipat laboratoris i centres amb maquinària pròpia perquè els seus clients puguin validar processos abans de portar-los a escala industrial. Sobre el finançament, Darné també comenta la seva experiència amb projectes europeus de recerca: diu que invertien molt temps i recursos sense un retorn clar, però ara les noves regles europees li semblen més enfocades a projectes amb aplicació industrial real, cosa que podria tornar a ser interessant per a empreses com la seva.
Per la seva banda, Raül Flores, fundador i CEO de l’empresa terrassenca Prewaste, que treballa en economia circular i sostenibilitat, amb línies de negoci que inclouen consultoria, formació, reciclatge i innovació, explica que fa un any van crear una marca pròpia que es diu Value. “Tenim col·leccions de mobiliari urbà fet a partir de residus plàstics i tenim col·leccions de roba laboral feta també a partir d’un percentatge de residu tèxtil”. En aquest sentit, exposa com la col·laboració amb grups de recerca i centres tecnològics és clau per validar materials i prototips. “Una empresa petita com la nostra, els necessita. Nosaltres des del minut u, col·laborem amb la UPC i entitats com Leitat perquè hem d’analitzar part dels residus amb els quals volem crear materials i sense aquest suport seria impossible. Tot aquest ‘know-how’ que ells tenen i totes aquestes eines que ells poden utilitzar nosaltres no les tenim”, destaca. Segons ell, l’èxit en aquest tipus de col·laboracions passa per agilitat i transparència en les relacions, per poder transformar la innovació en productes i serveis reals.
