"L'entrenador és la figura més prescindible del futbol" El futbol com a model de vida

Manel Delgado Cañada va néixer a la població granadina de Algarinejo l'any 1964, però ha desenvolupat la seva vida a Terrassa. El futbol ha estat sempre la seva passió, com a jugador, primer, i com a entrenador després. Ha estat també director esportiu i col·labora amb diferents mitjans de comunicació. Acaba de publicar el llibre "Me lo ha dicho un pajarito", un conjunt de reflexions sobre el món del futbol.

Què és "Me lo ha dicho un pajarito?

És una recopilació de pensaments, d'idees que jo he anat adquirint durant la meva trajectòria com a entrenador. El juliol de 2018 estava de vacances i va aparèixer davant meu un pardalet i li vaig fer una foto. Tenia un perfil tan perfecte que vaig escriure una frase i la vaig penjar a les xarxes socials, en les que sóc molt actiu. Era una frase sobre els entrenadors. I va tenir una bona resposta. L'endemà vaig fer una segona frase i així durant 170 dies. Un amic que treballa al diari As, Agustín Martín Gila, em va dir que això tenia fons per poder fer un llibre desenvolupant cada un dels pensaments. I aquesta va ser la forma de traduir en un llibre el que va començar sent una diversió. El llibre recull coses que li passen als entrenadors de futbol, però que poden passar-li a entrenadors de qualsevol esport o en altres àmbits de la vida. Molta gent es veurà reflectida.

No és un llibre per a entrenadors?

No. A Jorge Valdano se li atribueix la frase que el futbol és el més important d'allò que no té importància. L'esport té una gran centralitat en la nostra societat, però no sempre ha estat així. Els nostres avis, per exemple, eren espectadors només d'alguna pràctica com el futbol o la boxa. L'esport és una conquesta social de la gent del poble. Per això és tan important. I per això és una eina en la transmissió de valors. El llibre parla de futbol, però quan parles d'un vestidor com a concepte estàs parlant d'un fet comú a la resta d'esports d'equip; quan parles de superació de límits també parles d'esport; i quan ho fas de metodologia d'entrenament també ho fas de la resta.

Quin paper juga un entrenador en un vestidor?

Nosaltres som uns convidats. Perquè l'ecosistema d'un vestidor és el dels jugadors. Això t'ho ensenya l'experiència i haver-te equivocat. Hi ha qui pensa que qui mana en un vestidor és l'entrenador. I no, manen els jugadors. L'entrenador ha d'entrar, amb respecte, i estar el temps just i necessari. Perquè aquell és l'espai dels jugadors. Molts entrenadors han de reflexionar sobre el seu paper. No som tan importants com pensem, però tampoc tan poc importants com alguns volen fer creure. Hi ha un terme mitjà.

Hi ha algun col·lectiu sobre qui sigui especialment crític en el llibre?

Sóc crític amb tots, especialment amb el mateix entrenador. Som gent molt poc solidària, per això tenim les pitjors condicions que es poden tenir com a col·lectiu. Quan un equip va malament hi ha més entrenadors que mai a les graderies i hi ha grups de persones que volen que vagi pitjor, comportaments egoistes. I també és veritat que som els més prescindibles. El futbol no funciona sense àrbitre ni sense jugadors. Però sí sense entrenadors. De fet, al principi del futbol la figura de l'entrenador ni existia. Els canvis a les banquetes estan molt assumits i tenim poc valor.

I què diu el pajarito sobre els jugadors?

Són persones egoistes que viuen la realitat en primera persona malgrat formar part d'un col·lectiu . L'entrenador ha de prendre la decisió de deixar jugadors fora de les alineacions i de les convocatòries. I ha d'estar preparat per fer-ho, per assumir les conseqüències i gestionar la tensió que comporta. Perquè si perds, el que ha quedat descartat et mirarà de reüll. El llibre parla de jugador, en masculí, amb més freqüència, però val per als dos sexes. Encara que l'univers de l'entrenament de dones és particularment complex, perquè la seva psicologia és diferent: són més exigents, més entregades, però també amb una sensibilitat més a flor de pell que quan es produeixen moments de tensió no és fàcil gestionar-les. Cal estar a un nivell molt important per portar un grup de dones.

I dels mitjans de comunicació, què pensa?

És una relació difícil. Els periodistes tenen un paper important, que és transmetre el que passa. I una cosa és el que passa i una altra el que es transmet. El periodista és una persona amb opinió i l'objectivitat és impossible. En futbol, si guanyes tens raó i si perds no la tens. Jo vaig trigar 25 anys a arribar a Tercera Divisió i el meu balanç a la categoria va ser de 21 partits. Vam aconseguir al Vilafranca l'objectiu, que era la permanència, i estava renovat però alguns mitjans locals van pressionar perquè no continués. I no vaig continuar. Aquestes coses passen i no ens hem d'escandalitzar. Això fa que tingui una visió més àcida al respecte. Una cosa és la informació, una altra l'opinió i una diferent la capacitat d'influència. I és difícil sostreure's a una d'elles. L'entrenador, al final, no pot controlar això i ha d'estar al marge. Encara que tot entrenador està pendent dels mitjans. Qui digui el contrari no diu la veritat. Perquè els mitjans controlen les emocions col·lectives.

Una part del preu de cada exemplar venut del llibre el dedica a causes solidàries.

Un euro de cada llibre va per l'AE Monistrolenca, un club de Quarta Catalana de Monistrol de Calders, un poble de 600 habitants on s'han donat tres casos de càncer infantil. I s'ha generat un moviment per captar diners per l'Hospital de Sant Joan de Déu. I l'altre euro és per un altre equip de Quarta Catalana, l'AE Ramassà, que des de fa un temps va cada any va a fer un partit solidari a un país diferent d'Àfrica.

Manel Delgado Cañada és un estudiós del futbol, l'esport al qual ha dedicat la seva vida. Va ser jugador, és entrenador nacional, director esportiu per la Federació Espanyola i especialista universitari per la Universitat Camilo José Cela. Va començar a les banquetes l'any 1989, amb un juvenil del San Cristóbal. En l'àmbit formatiu ha passat per Martinenc, Jabac, Mercantil, Terrassa i Sant Cugat. I ja en categories amateurs, va treballar a Maurina Egara, Sant Cugat i Olesa. El seu punt més alt li va arribar com a entrenador del Vilafranca, amb 21 partits a Tercera Divisió. Ara treballa pel Badajoz, de Segona "B", en el departament de captació. I ha fundat l'empresa Valor Plus Sport Solutions.