S’ha convertit en la primera dona que presideix la Federació Catalana de Rugby després de 103 anys d’història. Com es va decidir a presentar-se a les eleccions? No ho tenia contemplat, però m’ho van suggerir i em vaig anar engrescant. Quan t’embarques en un projecte com aquest, ho fas perquè penses que pots aportar alguna cosa. Aportaré l’experiència d’anys de gestió que tinc i tot el meu bagatge original de la Catalunya Nord.
Vostè va néixer a Argelers. L’afició pel rugby li ve de ben petita. A Argelers en particular i a la Catalunya Nord en general, el rugby té un caràcter gairebé religiós. No es veu res més que ovalades. El rugby guanya per golejada al futbol. La gran concentració de rugby ancestral és al sud de França.
D’on li ve l’afició pel rugby? De casa. Els diumenges a la tarda, tots anàvem a veure el partit de l’Étoile Sportive Catalane. A Argelers no hi havia massa més opcions de lleure. La meva escola primària tocava al camp de rugby. De fet, allí hi feiem gimnàstica. Molts mestres eren entrenadors. La immersió era total. L’equip va arribar a ser campió de França i ha estat sempre un planter de grans jugadors.
A la seva època no existia el rugby femení. Vostè va jugar 14 anys a voleibol. Recordo que nosaltres jugàvem al pavelló i els nois jugaven a rugby a l’estadi. Ells ens venien a veure i nosaltres també.
Fins que l’any 1984 arriba a Montserrat per fer una tesina i s’estableix a Terrassa. Vaig trobar feina i parella. Va ser la manera de no allunyar-me massa de casa meva. Si m’hagués quedat allà hauria acabat estudiant a París. M’estimo més Barcelona.
Com entra en contacte amb els Carboners? Vaig veure un reportatge de la USAP a la televisió francesa. Explicaven el conveni que tenien amb el club de rugby de Sant Cugat. Hi vaig dur el meu fill i vaig començar a participar de la festa. Vaig ser a la junta fins al 2013. L’any següent vaig aterrar als Carboners de Terrassa. Vaig ser presidenta entre el 2019 i l’agost del 2025.
Ja fa quatre anys que és a la Federació. Sí. Vaig entrar a la darrera junta com a vocal. No hi participava massa, ja que no se’m preguntava. Això és una de les coses que he volgut canviar. La directiva ha de ser un lloc participatiu. En el recorregut que he fet pels clubs catalans se m’han queixat de l’immobilisme que hi havia fins ara. La cosa estava molt enquistada. Amb el meu equip, hem muntat un programa molt revolucionari.
Caram. Però serà una revolució serena. No volem desmuntar-ho tot. El que està bé ha de continuar. Cal retocar tot allò que no acaba d’anar bé. També volem canviar el prisma que hi ha hagut fins ara. Tenim 7.200 fitxes a tot Catalunya. La meitat dels clubs tenen menys de 60 fitxes. Hi ha grans clubs que en tenen 500 i d’altres amb només 12. Cal compensar aquest desequilibri. Ens asseurem entre tots per tal d’aconseguir-ho.
Com es fa això? D’entrada, cal ajudar a nivell institucional els clubs més petits. Els hem d’ajudar a anar a parlar amb els respectius ajuntaments o consells comarcals.
Un altre dels reptes és fer descobrir el rugby arreu. Exacte. Els que ens agrada, vivim en el nostre propi circuit tancat, seguint canals i xarxes de rugby. Cal fer promoció. El nostre esport té un valor afegit molt important, que és el dels valors. El rugby forma persones, especialment en l’àmbit escolar.
El programa Rugby 100 va en aquesta línia? Sí. Es tracta de treballar els valors a través dels educadors, dels entrenadors.
A banda de Barça, Santboiana i Sant Cugat, com està el panorama del rugby català? Els clubs grans estan per la zona de Barcelona. Hi ha equips mitjans que també funcionen molt bé, com BUC, Sitges o Tarragona. Els Carboners, per exemple, freguen les 200 fitxes, i estan a mig camí dels grans i els petits.
Quan passin aquests primers quatre anys, li agradaria seguir a la presidència? Tot just estem començant. Ens vam proposar posar-nos en marxa ben aviat. Vam començar a treballar el dia després de les eleccions. Dependrà del recorregut que tingui el nostre projecte i de com em senti.
Quins són els canvis més urgents? Tenir un club gran al costat és una desgràcia per a un club petit o mitjà. Quan un nen marxa, els amics també. Per evitar-ho, activarem la fitxa dual. El club gran serà el tecnificador del petit en les categories formatives. I a la inversa, es podrà fer el mateix viatge. Aquells jugadors de clubs grans que no tinguin minuts, podran baixar a jugar a un altre club per anar creixent. Tots hi sortirem guanyant.
