Cristina Montesinos, primera atleta egarenca en uns Jocs Olímpics

El recent èxit de la marxadora terrassenca Cristina Montesinos a Saragossa, on es va proclamar campiona d’Espanya de marxa en ruta va suposar-li el seu passaport per a la seva participació en els Jocs Olímpics que, aquest estiu, tindran lloc a la capital francesa. No és notícia que una esportista de la ciutat obtingui plaça per a una cita olímpica i ha passat en altres disciplines com el hockey, la natació o el waterpolo. Però sí que ho és en l’àmbit de l’atletisme, ja que Montesinos es va convertir en la primera atleta femenina que s’ha classificat per a uns Jocs Olímpics. A Saragossa, a més, la marxadora egarenca també es va assegurar la classificació per al Mundial de marxa per equips, que se celebrarà del 20 al 21 d’abril. A la població turca d’Antalya, i també per al Campionat d’Europa de Roma, previst que se celebri entre el 7 i el 12 de juny. Pel que fa al temps assolit a la capital aragonesa, Montesinos va completar un registre personal d’1 hora, 28 minuts i 43 segons, cosa que li va permetre superar en gairebé 2 minuts el seu anterior millor crono. Amb aquest resultat, la marxadora de Terrassa es va situar com la vuitena marca espanyola de tota la història. Títol de campiona d’Espanya, la classificació per als Jocs Olímpics, el Mundial i l’Europeu i una marca històrica van conformar el repòquer de premis de l’egarenca a Saragossa.

Llarga tradició

Tot i que la ciutat té una llarga tradició en el món de l’atletisme i, en els últims temps, està experimentant l’aparició d’algunes exponents destacades, no s’havia viscut mai la presència d’atletes femenines locals en uns Jocs Olímpics. Montesinos obrirà la porta en aquest apartat i s’unirà a moltes altres representants de l’equip femení de la ciutat, però d’altres disciplines esportives. Montesinos va començar en l’atletisme quan tenia 10 anys, animada per un oncle seu que havia sigut atleta i, amb el temps va acabar decantant-se per la marxa. Una lesió crònica coneguda com a síndrome compartimental tibial, va suposar una aturada forçosa en la seva carrera esportiva. Va haver de passar pel quiròfan en dues oportunitats, fins que els problemes van quedar enrere. La seva constància, tanmateix, l’ha conduït a una cita olímpica inèdita fins ara en l’atletisme femení de la ciutat.