Per posar en context, el que has aconseguit és com si el Barça guanyés 20 lligues i 20 Champions seguides. (riu). És un premi a la regularitat. Són els dos màxims campionats que tenim, els Mundials d’aire lliure i d’”indoor”. Els millors estem allà. No juguem tants partits com els futbolistes. Fem 15 curses “outdoor” i 10 “indoor” a l’any.
Coneixes algun cas d’algun altre esportistes que acumuli tants títols? Als Jocs Olímpics hi ha gent que potser té més medalles, però en Mundials d’esports individuals no ho sé segur. L’equip ho està mirant.
La setmana passada vas culminar la temporada guanyant el teu vint-i-unè Trial de les Nacions. Sí. Va anar molt bé. Estem acostumats a competir individualment, però m’agrada molt fer-ho per equips. Si falles no només falles per tu i si ho fas bé ajudes també el teu equip. És la festa final del trial i estem molt ben acostumats a que tot acabi sortint rodó.
Quins reptes et queden per aconseguir? Un esportista sempre vol guanyar més. Fa molts anys que estic aquí. He superat tot el que jo em podia imaginar. No podia ni somiar arribar a guanyar els dos Mundials durant 20 anys consecutius. El que em queda és seguir intentant millorar, que sempre es pot. El trial és un esport amb un marge de millora increïble. Es pot millorar la mecànica i també moltes coses tècniques, per bé que físicament anem més avall que amunt. És difícil, però em fixo el repte de mantenir-me bé físicament, millorar la moto i l’equip i seguir aspirant a tot.
No et canses de guanyar? Quan les coses van bé i guanyes, és difícil perdre la motivació i les ganes. Jo practicaria el trial guanyés o no guanyés. Pot semblar que fa més pal començar la temporada quan només aspires a repetir el que ja has fet, però guanyant és tot més senzill.
Penses en la retirada? Vaig any a any. Sempre penses en la retirada, però encara tinc corda. Al final, un esportista sempre hi pensa. Des que en vaig fer 30 ho he gaudit d’una manera diferent. Saps que en qualsevol moment es pot acabar. No em pensava allargar tant, però encara m’ho passo molt bé, especialment en el meu dia a dia. Guanyi més o menys a partir d’ara, no canviarà res en la meva carrera. Això em permet gaudir més del dia a dia.
Curiosament, els 20 títols els ha guanyat amb Montesa-Honda. Sí, des del 2007. El canvi de marca va ser un encert. Va arribar en un moment molt important per la meva carrera. Estic molt content amb com ha anat tot i en com ha treballat tothom. L’esport té moments complicats, amb lesions, i també moments psicològicament difícils, però m’ho he passat molt bé. Penso que això és el més important. Som aquí per gaudir.
A Terrassa tenim també una doble campiona del Món, Berta Abellan. Què me’n pots dir d’ella? La Berta és una gran campiona, una noia molt treballadora i amb un caràcter espectacular. Em quedo amb com és com a persona. Tinc molt bona relació amb ella i es mereix tot el que ha aconseguit. Segueix amb ganes de treballar i segur que guanyarà molts més títols.
Encara avui, el trial masculí és molt més competitiu que el femení. En categoria masculina hi ha molts més practicants. Però l’esport femení està creixent i l’aparició de gent com la Berta fa que creixi més. Cada vegada es van animant més dones. El motor ha estat tota la vida un món més d’homes.
Quins Mundials dels que has guanyat et van fer més il·lusió? Alguns han costat molt. D’altres els tinc marcats per temes de lesions. El primer títol és un moment bestial. Has lluitat tota la vida per allò i poder-ho aconseguir és molt especial.
A Catalunya som pioners en el trial, però l’esport segueix sense tenir massa visibilitat. Per què diries que passa? És un esport que no l’hem cuidat bé. Visualment, és molt espectacular. Som capaços d’omplir el Sant Jordi, però ens compliquem una mica la vida a les curses i no busquem només aquest espectacle visual tan potent. Un dels problemes és el reglament. Busca frenar l’evolució dels pilots. És impensable que en els 100 llisos algú posés un reglament per anar més lents. La Federació ha fallat en això.
La Berta proposava apropar les proves al centre dels pobles. El nostre és un esport minoritari. No podem pretendre que la gent es mogui en massa. Calen curses com les de Cahors. Hem d’apropar-nos a la gent i donar-nos a conèixer.
El set vegades campió del Món Jordi Tarrés va ser un dels teus mestres? Sí. És un ídol i un referent per a mi, tan a prop de casa. De petit, anava a entrenar a Rellinars. Gràcies al Jordi, molts catalans hem fet trial i hem assolit tan bon nivell.
