60 anys del "Rusc", la història de l’Atlètic full a full

Esports

Aquesta publicació trimestral ha informat de manera ininterrompuda des de 1966 de l’activitat esportiva i social del club

Publicat el 19 de novembre de 2026 a les 18:59
Actualitzat el 19 de novembre de 2026 a les 19:05

De la mateixa manera que Terrassa és la ciutat amb més olímpics del món, el "Rusc" és, a manca de confirmació oficial, la revista més antiga que informa de l’actualitat d’un club esportiu, en aquest cas l’Atlètic Terrassa Hockey Club.

Dijous es va publicar el número 236 d’aquesta publicació trimestral de l’entitat de Can Salas, que va néixer en ple franquisme, l’any 1966. Des de llavors, no ha fallat mai en la seva cita amb el soci d’un Atlètic que ha anat canviant i evolucionant, com la societat terrassenca, en el decurs d’aquestes sis dècades. 

Coincidint amb l’aparició del darrer número de la gaseta, l’Atlètic va acollir dijous al vespre al xalet de Can Salas una taula rodona sobre el "Rusc", un acte que va acabar esdevenint una improvisada i multitudinària cerimònia de retrobament entre socis, jugadors, entrenadors, directius i gent del club de les diferents etapes per les quals ha transitat l’hebdomadari.

Durant poc més d’una hora, es van repassar les sis dècades d’història del "Rusc", que és tant com parlar de les sis darreres dècades d’història del club més llorejat del hockey espanyol. Fins a 13 directors hi han passat en els darrers 60 anys sota la presidència de cinc dels sis presidents del club: Jaume Galí Biosca (fundador i primer director), Antoni Bartomeus, Manuel Martín-Borregón, Carlos Martín-Borregón, Jaume Roca, Josep Maria Biosca, Josep Salvans, Marga Soler, Ximo Soler, Xavi Coral, Laura Pinyol, Marc Morató i Lluís Cervelló.

 

  • Un plafó reproduïa totes les portades d`aquests 60 anys

Sis d’ells (Manuel Martín-Borregón, Josep Maria Biosca, Ximo Soler, Xavi Coral, Laura Pinyol i Lluís Cervelló) van compartir les seves experiències, així com un bon grapat d’anècdotes. Per anar a la gènesi, el "Rusc" va néixer de les inquietuds editorials d’un petit grup de socis, liderats per Jaume Galí Biosca i Jaume Roca. L’editorial del primer número era tota una declaració d’intencions: “Las páginas de "Rusc", pretendemos que sean páginas donde los socios del Atlètic pongamos la cera de nuestras inquietudes y la miel de nuestros sentimientos. Rusc significa colmena. Y la colmena es sinónimo de laboriosidad bulliciosa, pero eficaz”. Tota una declaració d’intencions.

Els cinc primers números, dirigits per Galí, estaven força allunyats del que després ha acabat sent el "Rusc", un eficaç canal de comunicació entre club i socis.

Va recordar Xavi Coral, encarregat de fer de mestre de cerimònies, que s’hi parlava de tot. Hi apareixien debats tan heterogenis com si les dones havien de dur minifaldilla o de la conveniència d’explicar una infidelitat matrimonial. El que els joves d’ara descriurien com a “temes random”.

Progressiva especialització

Pocs mesos després del naixement del butlletí, l’Atlètic va marxar del carrer del Vall a les actuals instal·lacions de Can Salas. Va ser el moment del creixement de les diferents seccions esportives, un aspecte que es va notar en una progressiva especialització. Sempre amb el hockey com a senyera, el "Rusc" ha explicat durant tots aquests anys el dia a dia dels equips de bàsquet, tenis, pàdel, motor i tota mena d’esports.

Per les seves pàgines hi han desfilat tota mena de personatges. L’expresident del Barça Agustí Montal o l’expresident del COI Joan Antoni Samaranch van ser algunes de les personalitats que van respondre a les preguntes dels redactors del "Rusc".

Des del 2015 s’encarrega del "Rusc" el departament de premsa, liderat per Mariona Beltrán, que també va dir-hi la seva: “El "Rusc" era com una mena d’Instagram. Hi volem continuar escrivint la història del club per deixar-ne un llegat a les futures generacions. Res no ha canviat”

Manuel Martín-Borregón, director entre 1970 i 1971
“Vaig agafar el nom de la ‘boite’ d’un familiar meu a Arenys de Mar” 

 

  •  

L’expresident de la Federació Catalana de Hockey Manuel Martín-Borregón va ser el tercer director del Rusc després de Jaume Galí Biosca i Antoni Bartomeus. Va ocupar el càrrec els anys 1970 i 1971 i va ser qui va batejar la publicació. “Un familiar meu tenia una ‘boîte’ a Arenys de Mar que es deia Rusc. Em va semblar que era un símbol que explicava molt bé el que era l’Atlètic, un lloc on tothom treballava pel mateix”. Martín-Borregón va formar part del primer consell de redacció de la revista, ben diferent en el que s’acabaria convertint anys després. “La idea inicial va ser fer un club de premsa. Ens agradava escriure i parlàvem del sexe dels àngels. Parlàvem de tot. Molts escrivíem al Correo Catalán. La idea del Rusc va néixer a casa del Jaume Galí, on passàvem moltes hores bebent cafè i fent tertúlia”.

Josep Maria Biosca, director entre 1977 i 1978
“En els primers números, amb 17 anys, hi dibuixava. No en sabia d’escriure”

 

  •  

Per bé que en va ser director durant només dos anys a finals de la dècada dels setanta del segle passat, l’actual president de l’Atlètic, Josep Maria Biosca, va estar vinculat a totes les redaccions del "Rusc" des que es va crear l’any 1966. Va ser de fet, qui va dissenyar la revista. “En els primers números, amb 17 anys, jo hi dibuixava. No en sabia d’escriure. De fet, l’idealista d’aquell grup era el Jaume Galí, Recordo que contenia molta filosofia, però jo feia els acudits i els dibuixos”. Recorda Biosca que a finals del setanta, es va canviar el castellà pel català. “La inèrcia era fer-ho tot en castellà, però en un determinat moment es va canviar, com passava en tot el país”. I apunta una curiositat: “En aquests 60 anys, l’únic reconeixement que va rebre el Rusc ens el va donar el Club Atlético Montemar d’Alacant. La placa encara la tenim al club”.

Ximo Soler, director entre 1994 i 1998
“Va ser una època fantàstica. Recordo molt de fum, potser alcohol”

 

  •  

L’exjugador i tècnic de l’Atlètic Ximo Soler, directiu de l’entitat des de fa vuit anys, va exercir cinc anys de director del "Rusc", entre 1994 i 1998. “Va ser una època fantàstica. Recordo molt de fum, potser alcohol també. I marxàvem molt tard cap a casa”. Soler reivindica la presència constant de la revista en els moments més importants de l’equip de hockey. “El 'Rusc' treia informació diària durant les competicions. Ens preníem molt seriosament allò d’informar el soci. Treballàvem molt, però també ens ho passàvem molt bé. Recordo la nit abans d’una final, quan deixàvem dues portades preparades, per si es guanyava o es perdia. Hi havia molta tensió”. Anys més tard, ja com a directiu de l’Atlètic, recorda el compromís de la junta per la pervivència de la gaseta: “El president sempre n’ha defensat la continuïtat. És com una línia vermella”. 

Xavi Coral, director entre 1998 i 2002
“Escrivint al 'Rusc', em vaig adonar de la responsabilitat que té el periodista”

 

  •  

El presentador del TN Migdia de TV3 recorda el "Rusc" com la seva primera gran experiència periodística. “L’Atlètic tenia, i té encara, uns valors. Com a director, havia de defensar-los i explicar-los. El primer que vaig aprendre va ser que allò que s’escriu queda per a la posteritat”. I afegeix: “Fent-hi els meus primers articles, em vaig adonar de la responsabilitat que té el periodista. Quan expliques alguna cosa, la gent que no hi era ha d’entendre què va passar. I els que hi eren han de veure que allò és el que realment va passar. És una responsabilitat enorme, que m’ha acompanyat sempre, fins i tot presentant el Telenotícies”. Considera el periodista terrassenc que “a través del 'Rusc' es pot entendre la història de l’Atlètic. D’aquí a 200 anys, algun historiador llegirà aquestes pàgines i ens agrairà que les hàgim escrit. Sabrà com érem i què pensàvem”, rebla l’exvicepresident.

Laura Pinyol, directora entre 2002 i 2005
“Llegint el 'Rusc', t’adonaves que formaves part d’una comunitat”

 

  •  

La periodista i escriptora Laura Pinyol explica amb orgull que al seu currículum encara hi posa que va escriure i dirigir la publicació de l’Atlètic. “El 'Rusc' era on passaven totes les coses importants al club. Recordo encara quan la revista arribava a casa amb el seu característic sobre marró. Sabies que era una cosa important, al mateix nivell que la resta de diaris. Quan era petita, volia llegir-la. Sortir-hi era existir. Si no hi sorties, no existies. Llegint-lo t’adonaves que formaves part d’una comunitat. És per això que, any més tard, treballar-hi i fins i tot dirigir-la, va ser un autèntic orgull. Era una autèntica feina periodística. Deixàvem els disquets amb els articles a la bústia i algú s’encarregava de maquetar-ho i posar-ho tot en marxa”. Assenyala també que “el 'Rusc' era la veu del soci a la junta. Encara recordo les batalles que hi teníem per tal que les noies tinguéssim més pes al club”, subratlla.

Lluís Cervelló, director entre 2005 i 2015 
“El més fàcil és que hagués acabat desapareixent. Per sort, no ha passat”

 

  •  

El periodista de TV3 Lluís Cervelló va ser el director més longeu del "Rusc". S’hi va estar una dècada i va ser l’últim. Des del 2015, la revista s’edita a través del departament de comunicació del club. “Vaig entrar-hi quan començava a estudiar periodisme, d’una manera natural. No tenia pas la sensació d’estar fent història. Amb el pas dels anys, aprens a valorar tota aquella feina. De fet, el més fàcil és que hagués acabat desapareixent. Per sort, no va ser així”. Cervelló recorda que li tocava “anar buscant col·laboradors entre els esportistes de les diferents seccions del club. Sempre acabaves ‘enganyant’ un o altre”. Destaca el seguiment que es feia de les competicions de hockey, com la Recopa del 1994, la Copa d’Europa del 1998 i fins i tot del Champions Trophy del 2006. “Cada dia editàvem una mena de diari del torneig, que tothom esperava”, explica.

Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google