Uns problemes al genoll han deixat fora de combat el davanter Aythami Perera durant una bona part d’aquest any 2026. El jugador del Terrassa FC, però, sembla ja recuperat del tot i diumenge passat va participar durant més d’un quart d’hora amb l’equip contra el Barbastro. Aythami confia que no hi hagi més recaigudes i poder ajudar els seus companys en el tram final de la temporada.
S’ha fet llarg, admet Aythami, i més perquè no ho ha escollit ell. “Al final, forma part d’aquest esport, i clar, jo volia estar sempre molt temps abans, però no ha estat possible. Tota lesió té uns temps, i si no els compleixes, no val per a res, perquè no pots ajudar com t’agradaria o com necessita l’equip. Igual em vaig precipitar una mica, i no va ser l’adequat”, comenta. Ara es troba cada vegada millor i el que toca és agafar el ritme per poder ajudar l’equip.
Les lesions estan castigant el Terrassa FC i, la darrera, la que pateix el neerlandès Quinten Van den Heerik o una de més antiga de Gil Muntadas, que deixa els dos fora pel que resta de temporada, ha deixat l’equip amb menys efectius a la davantera. “L’important és que el grup sempre s’ha mantingut unit, que som un equip, que això no va d’individualitats per guanyar els partits, sinó del col·lectiu, i per aquesta part crec que hem fet una base bona”, comenta Aythami.
Plena confiança
“Confiança en tinc i no l’he deixat de tenir. Estic net de cap i net de molèsties i, sobretot, l’equip està bé, que és el que t’ajuda i per a mi el més important és el col·lectiu, sempre ho he demostrat”, manifesta l’atacant canari. També veu la plantilla amb confiança per afrontar la part final de la lliga regular, però avisa que no cal confondre-ho amb “humilitat”. “És bàsic per seguir pas a pas, i sobretot amb ambició, marcar-nos els objectius setmana rere setmana, i no pensar més enllà, perquè això d’un dia per a un altre dona moltes voltes”, diu el davanter.
Aythami, sobre les possibilitats de classificar-se per disputar el “play-off” d’ascens, assegura que “sempre que hi hagi possibilitats soc ambiciós i ara mateix som privilegiats, ja que depenem de nosaltres mateixos, però això no treu que hem d’anar pas a pas. Voler celebrar alguna cosa quan no tenim res a celebrar ara mateix seria un error, sobretot de falta d’humilitat i de respecte”.
