Quan els teus fills parlen un altre idioma: del "bro" al "six-seven"

“Six-seven”, “NPC”, “aura”. Paraules que apareixen a les converses dels més joves i que, sovint, deixen els adults amb cara de desconcert. No és que el català hagi canviat de cop, sinó que cada generació crea el seu propi codi. I això, lluny de ser un fenomen nou, forma part del funcionament natural de qualsevol llengua viva.

L’argot juvenil ha existit sempre, però el d’avui té una particularitat clara: la seva connexió directa amb l’univers digital. Xarxes socials, plataformes de streaming i continguts globals influeixen de manera decisiva en la manera com parlen els adolescents. Tal com explica la filòloga terrassenca Gala Porté, coautora del portal Comhodiria.cat, “totes les generacions han tingut el seu argot, la diferència amb els joves actuals és que gran part d’aquest deriva de les xarxes socials i, per tant, acostuma a adoptar paraules de moltes llengües (castellà i anglès, sobretot)”.

Aquesta influència fa que l’argot actual sigui especialment canviant. Les modes lingüístiques entren i surten a gran velocitat, empeses per tendències virals. “L’actual és un argot críptic perquè evoluciona molt i molt ràpid, molt dependent de les tendències. Hi ha paraules que entren a l’argot i surten ràpidament (“demure”), algunes que tornen després d’un temps (“bomboclat”) i altres que s’estableixen (ràndom)”, apunta Porté.

L’expressió “six-seven”, l’origen de la qual encara està per definir clarament, vol dir que alguna cosa que no genera ni il·lusió ni rebuig. Un sinònim podria ser “ni fu ni fa” o “més o menys”.  

És una amenaça per al català?

Davant d’aquest escenari, sovint apareix la preocupació: això perjudica el català? La resposta és clara. “L’argot juvenil no és el problema de la llengua catalana. L’argot pertany al registre col·loquial i s’ha d’entendre com el que és”, afirma la filòloga. El debat real no se centra tant en les paraules que fan servir els joves entre ells, com en la pèrdua de domini d’altres registres lingüístics. “El problema és que s’està descuidant són els altres registres (estàndard i formal). Però no és un problema dels joves, és general”.

En aquest sentit, el paper de l’escola és clau. “Haurien de tenir domini dels tres registres, però si cada cop es fan menys hores de català a l’escola és difícil”, adverteix Porté. I encara més en aquells contextos en què l’entorn familiar no ofereix contacte amb llenguatges formals: “L’escola hauria de garantir que els joves dominin, com a mínim, el registre estàndard”.

Un altre element que genera debat és la substitució d’argot català per termes manllevats. "Bro" n’és l’exemple més clar, en detriment de germà. Però, segons Porté, assenyalar els joves és erroni. “No tenen referents en la cultura catalana, no es fan sèries en català per ells i fins i tot, es doblen menys. Si ells nodreixen el seu vocabulari de l’entreteniment, de les xarxes, i en aquests espais no senten el català, és molt difícil”.

Totes les llengües tenen el seu argot, i “les enriqueix”, La diferència, segons Porté, és la percepció de fragilitat del català. “El català és una llengua que la sentim feble, i això provoca inseguretat lingüística. Però l’argot és només un complement dins la llengua”.

A més, l’argot no és exclusiu del jovent. Tots els sectors professionals en fan servir, especialment aquells vinculats a l’anglès. Alguns exemples són “business” o “retail”. Entre els adolescents, un dels àmbits més prolífics és el de les barberies: “low fade” o “mullet", termes que podrien expressar-se perfectament en català, però que han entrat sense gaire resistència.

Pel que fa a l’àmbit familiar, la recomanació és clara i tranquil·litzadora: “Els pares haurien d’estar mínimament al corrent de què passa a les xarxes… i sobretot, no haurien de censurar el seu fill si diuen ‘bro’”. Entendre el codi, encara que no es parli, és el primer pas per mantenir la conversa oberta.

Algunes de les expressions més populars

“Bro”:  De l’anglès ‘germà’, apel·latiu afectuós

“Aura”: Essència captivadora, magnètica i atractiva que desprèn una persona. El seu antònim, dins l’argot, és “laura”.

“Funar”: En l’àmbit de les xarxes socials, criticar amb duresa algú públicament o linxar-lo, sovint en grup.

“Buguejar”: En un aparell digital, funcionar malament, amb interrupcions o a poc a poc.

“Cabra”: De la sigla en anglès GOAT («Greatest of All Time»), dit d’aquell que es considera el més gran de tots els temps en el seu àmbit.

“Semat”: Directe, descarat.  Exagerat, que excedeix els límits.

“Bomboclat”: Expressió d’origen jamaicà que expressa sorpresa, enuig o emoció.

“FOMO”: De l’anglès «Fear of Missing Out», ansietat sorgida de la sensació d’estar-se perdent alguna cosa, com ara esdeveniments socials o tendències.

“Cringe”: Vergonya aliena, angúnia, incomoditat.

“PEC”: Sigla corresponent a «pel cul», expressió que es fa servir per indicar que a algú li agrada desmesuradament alguna cosa i que la consumiria de manera compulsiva.

“Rentar”: Dit d’una cosa, que suposa un benefici o compensa un sacrifici, un esforç. Venir de gust.
 
“Pick-me”: Dona (o home) que busca diferenciar-se de les altres dones per rebre aprovació o validació masculina.

“Jetoven”: Persona amb molta cara. Un sinònim seria “pocavergonya”. L’expressió s’ha popularitzat recentment pel vídeo d’un usuari de TikTok.

Quan els pares no entenen els fills, i a aquests, els hi fa "cringe"

Jon Duplessis, 13 anys: "Una de les paraules que utilitzem amb els amics darrerament és 'jetoven', l’hem sentit a xarxes"

Laia Marco, 40 anys: "Són moltes les paraules que usen que no entenc, una de les meves preferides és 'bomboclat'”

Anna Bres, 47 anys: "Ara ja sé que vol dir “FOMO”, però la primera vegada que ho vaig sentir a casa em va sobtar"

Aina Safont, 12 anys: "De les més habituals amb les amigues és “aura” i “laura”, i també fem servir molt 'bro'"

Ernest Castellví, 13 anys: "Amb els amics tenim el nostre propi llenguatge, però a la meva germana li dic que és una 'pick-me'"

Elisabet Prat, 47 anys: "El 'bro' l’he sentit  tant que ja no em sorprèn. D’un temps ençà l’expressió 'em renta' és l’habitual"

Joaquim Bastida, 45 anys: "Les nenes no diuen massa paraules estranyes, però estan molt d’acord a dir que acostumo a fer 'cringe'”

Ona Bastida, 12 anys: "Alguna de les que dic en el dia a dia són 'random'  i “outfit” per parlar de què porto posat"