La de diumenge va ser la Mitja Marató més participativa de la història de la ciutat amb un total de 4.154 atletes inscrits, 2.883 dels quals van disputar la Mitja Marató (21,097 quilòmetres) i 1.271 la cursa popular Santi Centelles, de 5 quilòmetres.
Dir que la Mitja Marató de Terrassa és una de les proves més exigents del panorama nacional no és cap misteri. Així ho pensa Sergi Martín, un dels atletes populars que va atrevir-se a fer els 21 quilòmetres: “Si ho comparem amb altres mitges, el circuit de Terrassa és molt dur”. Tot i això, destaca que “a casa, trobes gent que t’anima i, quan passes Can Petit, et trobes amb un recorregut més favorable”, afegint que “a excepció del tram de l’avinguda del Vallès i la ronda de Ponent, es pot gaudir molt de la prova”.
Atletes de totes les edats i condicions arribaven a la línia de meta del parc dels Catalans absolutament abatuts físicament, però eufòrics per haver pogut esdevenir “finishers” d’una de les proves de més renom del país. Mentre es recuperaven, les seves converses tenien un denominador comú: l’avinguda del Vallès. I és que el tram de la prova que transita per l’est de la ciutat és, sens dubte, el de major pendent. És on va tocar patir més.
- LLUÍS CLOTET
Hem volgut parlar amb alguns dels atletes que van signar els millors temps d’aquesta 26a edició de la Mitja Marató Internacional de Terrassa per saber si la cursa terrassenca és realment tan dura com es diu.
Víctor Centeno, atleta badaloní classificat en tercera posició, “era ben coneixedor de la duresa d’aquest circuit, perquè l’havia entrenat algun cop i era conscient del tram de la part intermèdia (avinguda del Vallès), que té una pujada molt prolongada”. Per això, ell sabia que “fins a aquest punt havia de ser bastant conservador amb el ritme”. Així doncs, la seva clau va ser “no fer esforços extres a l’inici” i, després d’aquesta part del recorregut, “començar a agafar un millor ritme”. Pel que fa a l’últim tram, el que baixa la Rambla fins al parc dels Catalans, subratlla que “la gent et convida a anar al cent per cent fins a la línia d’arribada”.
D’altra banda, Genís Ferràndez, que va aconseguir una meritòria segona posició, expressa que “no coneixia gaire bé el circuit i he anat improvisant una mica: afluixava el ritme quan hi havia una pujada i, quan baixàvem, l’augmentava”. L’atleta osonenc descriu el circuit de Terrassa com a “molt dur” i destaca “pujades complicades, sobretot la de tres quilòmetres”, referint-se al tram de l’avinguda del Vallès.
Per la seva part, la vencedora en categoria femenina, Cristina Silva, no havia corregut mai la prova, però en coneixia l’exigència. “He estat conservadora a l’inici i he anat avançant molts corredors que havien començat molt ràpidament i ja estaven esgotats”, indica.
