Jaume Leiva, guanyador (1.07’43”)
“Baixar de l’hora i 10 minuts ja era una gran marca per les molèsties”
Diumenge, l’atleta egarenc va ser profeta a casa seva, guanyant per primer cop la Mitja Marató de Terrassa. I la seva victòria té doble mèrit: arrossega, des de fa cinc anys, una artrosi al maluc “que cada vegada va a més”. Quin és el seu secret? “Tenir passió per aquest esport i intentar mantenir el nivell”, expressa. Abans de la cursa, el seu objectiu era “gaudir la prova, independentment del temps”. Per això, diu que “baixar de l’hora i deu minuts ja era una gran marca per les molèsties que estava tenint”.
Genís Ferràndez, segon (1.07’49”)
“Pensava fer al voltant d’una hora i 9 minuts, però m’he sentit molt bé”
En Genís és de Muntanyola (municipi de la comarca d’Osona) i va venir a córrer la Mitja de Terrassa “per fer un entrenament bo”, ja que està més centrat en proves de cinc i, sobretot, de deu quilòmetres. De fet, destaca que era “la primera vegada que corria una mitja marató, tot i que entrenant n’he fet moltes”. L’atleta osonenc explica que, inicialment, “pensava fer al voltant d’una hora i nou minuts”. Tot i això, assegura haver-se “sentit molt bé” durant la cursa, acompanyat d’un Jaume que coneix “des de fa temps”.
Víctor Centeno, tercer (1.11’56”)
“He fet tres minuts menys del que tenia previst inicialment”
“No coneixia el circuit i ja feia dos anys que no competia una mitja marató”, remarca l’atleta nascut a Badalona. Per això, explica que no tenia “massa expectatives” de cara a la prova, tenint en compte que ell s’ho prenia “com un entrenament dins de la meva preparació per als deu quilòmetres”. Centeno pensava fer “una hora i quinze minuts, però m’he trobat molt bé durant la cursa i, quan he vist que ja tenia la tercera posició, he començat a tirar de valent”. Finalment, “he fet tres minuts menys del que tenia previst”.
Cristina Silva, guanyadora (1.15’17”)
“He quedat un minut per sota del que tenia com a temps objectiu”
L’atleta barcelonina venia a Terrassa com a gran favorita per endur-se la victòria en categoria femenina i, efectivament, va complir amb els pronòstics. De fet, el marge de temps respecte a la segona (uns cinc minuts) va demostrar la seva superioritat i el gran moment de forma que travessa. “Creia que faria una hora i 16 o 17 minuts, perquè m’havien dit que el circuit era molt dur”, destaca Silva, que assegura haver estat “conservadora a l’inici”. Tot plegat, va quedar “un minut per sota de l’objectiu”.
María Ruiz, tercera (1.20’25”)
“Ni molt menys m’esperava superar així el registre de l’any passat”
L’any passat, l’atleta terrassenca va ser cinquena a la 25a Mitja Marató de Terrassa. Mesos després, en l’onzena edició de la Cursa de les Dones, aconseguiria una victòria especialment emotiva per a ella. Potser això li va donar forces i confiança per afrontar la cursa de diumenge, en què va aconseguir pujar al podi. “Aquí, a la meva ciutat, sempre faig un temps d’una hora i 22 o 23 minuts”, diu, afegint que “ni molt menys m’esperava superar per tres minuts el registre de l’any passat”.
Sandra Asín, quarta (1.22’45”)
“Feia mesos que no em sentia bé, però he millorat la meva marca”
Fa aproximadament un any, a la Mitja Marató de Barcelona, es va convertir en la plusmarquista terrassenca de la prova de 21 quilòmetres. La fondista va aconseguir un temps d’1.20’04”, superant el rècord de María Ruiz. Pel que fa a la prova de diumenge, Asín ressalta que “anava a gaudir-la més que no pas a competir-la”, perquè “feia uns mesos que no em sentia gaire bé”. Les sensacions, però, van ser bones, “millorant la meva marca personal a la ciutat, que rondava l’hora i 23 minuts”.
