L’aler terrassenca Helena Oma, nascuda fa 28 anys al barri de Sant Pere, ha tancat de manera satisfactòria la seva segona temporada a les files d’un dels millors equips del bàsquet femení espanyol, el Casademont Zaragoza. Diumenge passat va acabar la final entre el seu equip i el Valencia Basket, que es van endur les valencianes per la via ràpida (2-0). Oma acabava contracte i ha renovat per a les dues temporades vinents amb l’equip aragonès. Aquesta temporada, la tercera al club, ha estat peculiar. Al febrer va tornar a les pistes després d’haver superat una gravíssima lesió al genoll dret que li va comportar passar dues vegades pel quiròfan i estar-se 15 mesos de baixa. Només ha pogut disputar nou partits, fent una mitjana de 5,4 punts per partit. L’egarenca torna a sentir-se jugadora i ja pensa en l’any que ve. Formada a la JET, ha passat pel Basket Almeda, Girona, la Seu, de nou Girona, Lugo i Casademont Zaragoza. Acumula nou temporades a la màxima categoria.
Com va viure la final de la Lliga Femenina davant del Valencia Basket? Tot i perdre, va ser una final molt emotiva. L’experiència va ser brutal, semblant a la de la Copa de la Reina de fa dos anys, quan ens vam endur el títol. És molt difícil veure un pavelló tan ple i tan entregat a l’equip com ho estava diumenge el Príncipe Felipe. Va ser realment emocionant. Sens dubte, serà un partit que recordarem durant tota la vida.
Fa només tres mesos que va reaparèixer després de 15 mesos lesionada. Quina valoració fa d’aquesta temporada tan atípica? Estic molt contenta amb els partits que he pogut jugar. A cada partit m’he anat trobant millor. Al principi, fins i tot tenia certs dubtes de com em trobaria després de la lesió, o de si l’entrenador comptaria amb mi o no. Al final, la feina que he estat fent i l’ajuda que he donat a les meves companyes m’ha permès anar tornant a l’equip de mica en mica. He pogut acabar la temporada de manera notable.
Òbviament, la seva entrada ha estat progressiva. No ha gaudit de tants minuts com estava acostumada. Ja sabia que seria dur. De fet, la previsió era poder començar la pretemporada. Però les coses han anat com han anat i no vaig poder tornar fins al febrer. Sabia que el meu rol seria més secundari. No esperava ser la d’abans de seguida. El que sí que volia era sentir-me important, que l’entrenador em fes confiança. He sentit que l’equip em necessita.
Durant aquests llarguíssims 15 mesos de recuperació, va pensar que no podria tornar a jugar a bàsquet? Sí. La lesió em va fer plantejar deixar el bàsquet. La veritat és que passes moments de tot. Moltes vegades et passa pel cap que no podràs tornar a ser la jugadora que eres, especialment quan veus que la recuperació no avança. Vaig haver de passar dues vegades pel quiròfan. Van ser com dues lesions seguides. El procés es va fer llarg i dur, especialment des del punt de vista mental. En algun moment he tingut dubtes, però afortunadament tot ha acabat sortint bé.
Just quan es va lesionar l’acabava de convocar la selecció. Confia poder anar a la selecció, una vegada ja recuperada? Sí. Em vaig lesionar just després de la meva primera convocatòria. Tant de bo pugui tornar. Soc conscient que hauré de refer el procés. Aprofitaré els mesos de l’estiu per acabar de treballar i polir aquells aspectes del joc que necessito millorar. La meva intenció és poder rendir al màxim nivell possible. Espero poder arribar a ser internacional.
A finals de juny es disputarà a Grècia l’Eurobasket femení. Esperava ser-hi? No em fixo objectius a llarg termini. El que vull és recuperar-me i continuar treballant de valent per poder començar la temporada al nivell més alt possible i poder continuar tenint un paper important en el meu equip.
Està satisfeta amb la seva renovació? El Casademont Zaragoza ha estat sempre la seva primera opció? Moltíssim. Va ser una decisió difícil i senzilla alhora. Tenia molts dubtes que al final es van resoldre parlant tant amb el club com amb l’entrenador. Vam arribar a un acord i estic encantada de poder continuar jugant a Saragossa dos anys més. Em sento molt còmoda en aquesta ciutat. I molt feliç. Amb tot el que he aconseguit aquí, tant a nivell esportiu com personal, se’m faria molt dur haver de marxar.
Continua sent una de les jugadores més estimades de la plantilla. Soc una de les dues jugadores que porta més temps a l’equip i l’afició em té un carinyo especial. Això també va influir en la meva decisió. Estic segura que podré continuar aportant coses per tal que el club segueixi creixent.
A banda de jugar, vostè està vinculada amb la Federació Aragonesa. Sí. És una feina que em fa pensar en un futur vinculada al bàsquet que m’agrada molt. Acompanyaré l’equip universitari aragonès al Campionat d’Espanya que se celebrarà a Madrid, tant de 5x5 com de 3x3. També faré d’entrenadora dels equips sub-13 i sub-15 al Campionat d’Espanya de 3x3 a Melilla.
També està vinculada amb la Federació Espanyola en el 3x3, una modalitat que sempre li ha agradat. Sí. Aquest estiu treballaré amb la selecció espanyola sub-18.
Continua jugant amb l’”Agua y Jardín” de Logronyo en 3x3? I tant. Compaginaré les tasques d’entrenadora amb la de jugadora. Jugarem el circuit nacional, el circuit català i també altres tornejos privats. Volem tornar a anar a algun FIBA 3x3 Women’s Series, que és la màxima competició a nivell mundial, on participen les principals seleccions del món.
Acabarà la seva vinculació amb el Casademont amb 30 anys. I després, què? No ho sé. Després de la lesió, vaig dia a dia. Necessito escolar el meu cos. En aquest moment de la meva carrera he entès que no cal fer sobreesforços. Ja no necessito demostrar res.
La lesió està oblidada del tot? Sí. Només he notat les molèsties típiques. De vegades, el cos et demana que no t’oblidis que cal seguir-lo enfortint. Cada vegada juguem més partits i hi ha poc temps per dedicar hores al gimnàs i també per descansar.
La temporada vinent tornaran a jugar a Europa. Sí. Estem pendents de si obtenim una plaça per a l’Eurolliga o bé hem de jugar el classificatori. En el pitjor dels casos, jugaríem l’Eurocup.
