Sembla que Joan Laporta és favorit. Com ho veu? L’estat d’opinió el dona com a favorit, però enquestes no n’hi ha. Hi ha milions d’aficionats que parlen del Barça. Mentre es mantingui la il·lusió i la piloteta entri, molts prefereixen no tocar res. Però el soci ha patit molt aquests últims anys. Ha estat allunyat i menystingut. Hi ha 60.000 abonats que encara no saben quan tornaran al Camp Nou. Els 20.000 que hem tornat encara no sabem on serà el nostre seient quan s’acabi el camp. La gent del Palau està trista en veure que les seccions cada vegada compten menys. Les penyes estan trinxades i la grada d’animació criminalitzada i eliminada. A les eleccions del Barça voten 50.000 persones. La realitat social no té res a veure amb l’estat d’opinió general del barcelonisme.
Què s’hi juguen els socis en les eleccions del 15 de març? No es tracta només de triar un candidat. Cal triar entre els dos models de club que hi ha. Una opció és seguir amb el personalisme amb què es gestionaven els clubs de futbol els anys 80 del segle passat, amb Jesús Gil, Caneda i Del Nido. L’altra és passar pàgina d’una vegada. Hem de decidir si volem un president que parla molt bé, crida, parla de madridisme sociològic i fa botifarres o sí preferim tenir els millors, tenir a Leo Messi i Xavi treballant pel club. Hem de passar pàgina del caïnisme. Els catalans ja hem lluitat massa vegades entre nosaltres. Quan fem les coses plegats, som imparables. Doncs, fem-ho també pel Barça.
Aquestes seran les seves segones eleccions. Com les afronta? La nostra candidatura no és la del típic soci que vol ser president i es rodeja de quatre empresaris amb possibilitats econòmiques. Nosaltres som una alternativa transversal, en la qual hi ha diferents col·lectius i també socis de base, gent de gol, de lateral i de tribuna, penyistes, gent gran, gent jove... Aglutinem una realitat molt diversa. El Barça és això.
Quin és el seu model de graderia d’animació? Dins la nostra candidatura hi ha Seguiment FC Barcelona. Hem analitzat totes les graderies d’animació d’Europa per veure quines són les millors pràctiques. Sabem que com a mínim la nostra ha de tenir la mateixa proporció que la graderia visitant. Hi ha temes organitzatius, de pressupost. Tot s’està dissenyant de forma integrada amb les penyes d’animació.
A totes les comtesses electorals apareixen noms de fitxatges. N’hi haurà molts en aquesta campanya? Nosaltres vam presentar l’altre dia el nostre projecte de futbol. Proposem una direcció esportiva revolucionària amb tres persones de casa, com Carles Planchart, Francesc Cos i Albert Puig. Han estat treballant amb Pep Guardiola i Luis Enrique i que han estat més de vint anys arreu del món. Són d’aquí i coneixen el club. Estan treballant amb el mercat. Coneixen bé Hansi Flick i saben quines són les necessitats que té l’equip. Els deures s’han de fer al febrer o al març. Si esperes al maig, ja ho has perdut tot.
L’aspecte econòmic continua preocupant. Tot passa per implementar el pla de xoc i el projecte econòmic, que ens permetrà generar entre 150 i 200 milions de beneficis cada any. Ens permetrà tenir “fair-play” i poder anar al mercat i inscriure els jugadors. Per primera vegada en sis anys, quan guanyem les eleccions, Flick podrà comptar amb noves incorporacions. No haurem de resar per veure quina carambola ens permet inscriure el fitxatge de torn.
De la mateixa manera que han dit que no compten amb Deco com a director tècnic, sí que compten amb Hansi Flick. Més que no comptar amb Deco, el que passa és que ell és soci, amic i una persona de confiança de l’excunyat de Joan Laporta, Alejandro Echevarría, i del mateix Laporta. El d’Echevarría també és un cas molt estrany. Sobta que mani tant en el club una persona que no és directiu, sinó un executiu. A més, ideològicament està als antípodes del que és la mateixa institució. Això no ens convé. Pensem que és molt millor que aquesta mena de càrrecs els ocupin gent de club, que hi siguin sempre, amb independència de quina directiva hi hagi. És fonamental recuperar l’estabilitat, una estabilitat que la direcció esportiva mai no ha tingut. Si mirem els deu últims directors esportius del Barça, de vegades s’agafen llegendes del club, perquè cauen bé a la gent, amb independència de l’experiència que tenen. És millor apostar per especialistes de casa, professionals de primer nivell.
Què en pensa de la denúncia presentada per un soci contra Laporta? Tant de bo la reputació del club no quedi afectada per aquest cas. Ves a saber quins interessos hi ha darrere. Volem passar pàgines de totes aquestes lluites dels uns amb els altres.
