Terrassa és la quarta ciutat espanyola amb més equips a l'elit

Terrassa fa molts anys que porta lligada l’etiqueta de ciutat més olímpica del món. I no només això, sinó que la seva nòmina actual d’esportistes contempla un bon nombre de campions mundials o europeus en diferents disciplines, confirmant el potencial de la ciutat amb un marcat caràcter poliesportiu. Noms com Berta Abellán, Álvaro Granados, Bernat Sanahuja, Gerard Rodríguez, Dani Olmo, Paula Leitón, Llorenç Álvarez i un llarg etcètera col·leccionen èxits en les principals competicions de l’univers esportiu.

Però Terrassa també ha estat considerada una ciutat amb un clar dèficit en les categories professionals d’esports d’equip, fonamentalment en aquells més mediàtics. En futbol, el Terrassa FC mai ha trepitjat la Primera Divisió i ja fa molts anys que va deixar de competir a Segona Divisió, en concret 21 anys. Tampoc cap equip de la ciutat ha militat mai en la màxima categoria d’esports com el bàsquet o l’handbol. I queden lluny els anys amb representació en disciplines de notable ressò com el futbol sala o l’hoquei patins. 

Malgrat aquesta realitat indiscutible, Terrassa se situa com una de les ciutats espanyoles amb més equips participants en la màxima categoria d’esports d’equip en un còmput general de les modalitats més destacades a escala estatal. En concret, seria la quarta ciutat espanyola en aquest apartat amb un total de deu representants en els campionats de màxim nivell, masculins i femenins. Només superen aquesta xifra Barcelona, amb 28 equips, Madrid, amb 21, i València amb 13. En el retrovisor queden ciutats que li dupliquen i tripliquen en nombre d’habitants com Zaragoza, Sevilla o Málaga, amb 6, 5 i 3 equips de màxima categoria, respectivament. Aquest balanç té en compte les principals lligues de la temporada 2025-26 dels esports d’equip més destacats: futbol, bàsquet, handbol, voleibol, futbol sala, hoquei patins, rugbi, waterpolo, hockey, natació, futbol americà i beisbol. 

El potencial de Terrassa en el hockey espanyol explica en bona part aquesta posició predominant de la ciutat. Un total de sis equips, tres en categoria masculina i tres en la Divisió d’Honor femenina, militen en la competició de màxim rang espanyol: CD Terrassa, Club Egara i Atlètic Terrassa són els clubs representats. Aquesta característica és gairebé insòlita en el mapa esportiu espanyol i referma la condició de la ciutat com a punt referencial d’aquest esport a Espanya. Només Barcelona, amb deu equips en les lligues de waterpolo, supera aquesta particularitat. 

Hockey i esports d’aigua

Tampoc es pot deixar de banda el pes dels esports d’aigua i el paper del CN Terrassa. L’entitat local compta amb els conjunts masculí i femení de waterpolo entre els millors del panorama estatal. De fet, tots dos han disputat aquesta temporada el “play-off” pel títol de lliga que disputen els quatre millors equips de la competició. I el conjunt masculí de natació es va proclamar campió de la Copa d’Espanya, la principal competició per equips en aquesta disciplina esportiva. El desè equip egarenc en una competició de la màxima categoria és el Terrassa Reds de futbol americà que ha complert la seva segona temporada a la Lliga Nacional. 

Per valorar l’impacte d’aquesta dada, és important destacar que únicament 13 ciutats espanyoles tenen cinc equips o més en les màximes categories. A més de les quatre ja esmentades, figuren en aquesta llista Las Palmas (9 equips), Pamplona (8), Zaragoza (6), Rivas Vaciamadrid (5), Sant Cugat, Santa Cruz de Tenerife (5), Sevilla (5) i Valladolid (5).  En la llista sobresurt el fet de trobar Rivas Vaciamadrid, una població madrilenya de poc més de cent mil habitants, que disposa de cinc equips (futbol americà masculí i femení, hoquei patins masculí i dos de sófbol), igual que Sant Cugat (voleibol femení, hockey masculí i femení, rugbi femení i hoquei patins femení) amb una població lleugerament inferior. 

Si aquesta anàlisi es fa sobre un marc geogràfic únicament català, Terrassa passa a ocupar la segona plaça de la taula només superada per Barcelona. I en tercera posició se situa Sant Cugat del Vallès, seguida de Sabadell i Badalona, ciutats amb una llarga tradició esportiva que estan representades amb quatre equips en les màximes categories. 
La comarca del Vallès Occidental suma un potencial de 24 equips a l’elit, superant el potencial de Madrid ciutat. I si el focus es posa només sobre les ciutats espanyoles de més de dos-cents mil habitants, Terrassa i Pamplona se situen en la part alta de la gràfica (quarta Terrassa i cinquena la capital navarresa) malgrat ser dues de les poblacions més petites d’aquesta franja. 

En el còmput final, un total de 136 poblacions espanyoles apareixen amb algun representant en la màxima categoria dels dotze esports citats en l’estudi. Catalunya, amb 32 municipis, és la comunitat autònoma amb representació més alta, seguida de Madrid amb 14. 

Els pobles més petits

La població més petita d’aquest cens amb un equip a la màxima categoria és Vila-sana, un municipi de la província de Lleida amb menys de 800 habitants. Aquest poble compta amb el Club Patí Vila-sana que competeix a l’OK lliga Iberdrola femenina d’hoquei patins. És un dels equips més potents a Espanya i ha conquerit un Mundial de clubs a més de dues Copes de la Reina. També en el món de l’hoquei patins destaca l’exemple de Sant Hipòlit de Voltregà, nucli històric d’aquest esport i que compta amb un representant a la Divisió d’Honor masculina i un altre a la femenina malgrat tractar-se d’un municipi d’uns 3.500 habitants. 

Aquests exemples tenen altres correspondències en diferents modalitats que han obert les portes a projectes ambiciosos en poblacions petites. En futbol sala femení, per exemple, Chiloeches (Guadalajara) competeix a la Primera Divisió malgrat els seus 3.900 habitants. En el mateix campionat trobem l’equip de Castro de Rey (Lugo) amb 5.000 habitants. De fet, en aquesta competició vuit dels setze equips participants pertanyen a poblacions de menys de cinquanta mil habitants. En el torneig masculí són sis. En hoquei patins el percentatge supera el 60 per cent, tant en categoria masculina com femenina. I a la Liga Asobal d’handbol Nava de Asunción (Segovia) compta amb un representant malgrat els seus 3.000 habitants.

Malgrat la posició privilegiada de Terrassa en el cómput general d’esports d’equip, no és menys cert que l’esport local continua lluny de l’elit en els esports amb major seguiment. En futbol, el Terrassa FC milita a la cinquena categoria espanyola; en bàsquet els millors representants es troben a Primera Catalana i en handbol els clubs locals competeixen a categories autonòmiques. Futbol sala i hoquei patins militen en l’àmbit català. 

Terrassa, ciutat pionera

Si el pes de Terrassa en els esports d’equip situa la ciutat com a una de les capdavanteres a Espanya pel que fa a presència a les màximes categories, la incidència en l’origen d’algunes modalitats esportives és també indiscutible. En aquest sentit, el protagonisme en l’arribada del hockey a Espanya és més que conegut. Uns joves van crear el primer club espanyol, el Lawn Hockey Club Calassanç que va ser la llavor del CD Terrassa. Això va passar el 1910. I dos anys més tard van protagonitzar el primer partit oficial contra l’Espanyol de Barcelona. 

També està documentat que Terrassa va ser la primera ciutat espanyola on es va jugar a bàsquet. Malgrat que fins al 1986 l’arribada d’aquest esport indicava que s’havia produït a Barcelona el 1922, els historiadors locals Joaquim Verdaguer i Pere Figueras van descobrir que el 1913 ja es jugava a bàsquet a l’Escola Vallparadís de la ciutat. 
El futbol sala és un altre dels esports que va tenir a Terrassa una de les seves portes d’entrada a Catalunya i a Espanya. Malgrat que l’inici d’aquest esport a l’Estat es documenta a principis dels anys 70 a Madrid, l’any 1967 es disputà el Campionat Open de Terrassa al Centre Social Catòlic el qual va significar la primera competició reglada d’aquest esport. Van prendre part un total de divuit equips i el campió va ser el conjunt del San José Werner. 

També l’arribada del corfbol a Espanya està íntimament relacionada amb la ciutat. Aquest esport té els seus orígens a principis del segle XX als Països Baixos i Marbella va ser el seu punt d’origen a Espanya a finals de la dècada dels anys 60. Però va ser a Catalunya on va arrelar a principis dels anys 80 i més en concret a Terrassa, on les escoles Liceu Egara i Pere Viver van crear els primers equips. 

I en aquest recorregut no es pot oblidar que Terrassa també va ser la primera ciutat que va tenir un equip femení d’hoquei patins, el San José Can Palet que posteriorment es va traslladar al Centre Social Catòlic a finals de la dècada dels anys 70.