Una aturada de quatre mesos que no agrada

Els tècnics terrassencs sostenen que caldria racionalitzar els calendaris i potenciar i prestigiar la competició de hockey sala durant els mesos d’hivern

Publicat el 11 de gener de 2026 a les 13:07
Actualitzat el 11 de gener de 2026 a les 15:55

Falten més de dos mesos perquè es reprenguin les lligues de Divisió d’Honor masculina i femenina de hockey. Serà el diumenge 15 de març, gairebé quatre mesos després que el 22 de novembre, la competició s’aturés després de la primera volta. La segona durarà dos mesos i mig. La fase regular es tancarà el 24 de maig i la “final-four” es disputarà els dies 30 i 31 de maig en una seu encara per determinar.

Les dues darreres temporades, l’aturada va ser de tres mesos i una setmana, però enguany és de gairebé quatre mesos, concretament 112 dies.

L’aturada hivernal és fins i tot més gran que l’habitual de l’estiu. La temporada passada, la final del “play-off” va acabar el dia 1 de juny i la temporada actual va arrencar el 13 de setembre.

Les crítiques per l’aturada procedeixen fonamentalment d’aquells tècnics i jugadors que no participen amb les seleccions espanyoles en competicions internacionals. La majoria de jugadors i jugadores, però, han tornat ja o tornaran aviat als entrenaments i hauran de conformar-se amb entrenar i, en el millor dels casos, disputar partits amistosos fins que amb l’arribada de la primavera, puguin tornar a competir.

L’entrenadora del conjunt femení del CD Terrassa, Stefi Piris, considera que l’aturada de l’hivern “es fa molt llarga, massa. És veritat que els jugadors necessiten descansar, però penso que parar tant de temps no beneficia absolutament ningú”.

El hockey sala es va diluint

Al mes de gener s’acostumen a disputar les competicions de hockey sala, una modalitat que tant a Catalunya com a Espanya perd rellevància any rere any de manera preocupant. Dos exemples: enguany només tres equips (Egara, Atlètic i Júnior) disputaran el Campionat de Catalunya femení de sala.

“S’hauria d’apostar més per la sala tant a nivell català com espanyol. Nosaltres no tenim pavelló i no juguem, com molts altres clubs”, assegura Piris.

Jordi Fitó, entrenador de l’equip masculí del CD Terrassa, coincideix en aquesta opinió: “Són disciplines complementàries, però a Espanya hi ha realment poca tradició”, comenta. En el seu cas, els compromisos amb la selecció fan que noti menys l’aturada.