Publicitat
Festa Major

El pregó de Lildami: “Tinc clar quina és la meva ciutat: Terrassa”

Lildami ha llegit el pregó aquest divendres al vespre / Nebridi Aróztegui

“Bona tarda,

Primer de tot, dir que em sento molt honorat que s’hagi pensat en mi com una persona capaç de poder fer aquest pregó i no cagar-la. Intentaré no decebre-us tot i que soc un orador mediocre per no dir dolent. Si almenys ho fes rapejant o cantant doncs encara em podria defensar millor.

Mai he cregut gaire en les banderes, ni en les fronteres ni en els països. No crec que una persona es pugui definir pel lloc on ha nascut ni per la localitat que surt al seu DNI.

Crec que la gent no és de cap lloc en concret sinó una mica de tots els llocs. Bé, aquesta frase l’he robat al Jorge Drexler, però com no sap qui soc jo, i les possibilitats que hi ha que miri aquest pregó són reduïdes, ho deixarem així. Però sí que crec bastant en la frase.

Ara bé, també us haig de dir que aquest discurs que ningú és de cap lloc i tal fa figa quan soc fora i em pregunten d’on soc. Sempre m’haig d’excusar i explicar-ho per a tothom: Barcelona, Catalonia, Messi, Paela, etc. i clar, com els hi expliques que a casa meva no tenim Messi, tenim Xavi Hernández, que aquí no mengem Paella, ens fotem Viandox, que no tenim la Sagrada família, tenim la Masia Freixa i que aquí no tenim a Rosalia tenim a… Miki Núñez?

Tinc clar el meu país, però també tinc clara quina és la meva ciutat: Terrassa. Una ciutat formada per gent molt diversa.

És difícil conèixer algú i tot parlant que et digui que tota la seva família és de Terrassa de tota la vida. En el meu cas, com en molts altres, la meva família també està molt escampada pel país i no saps com, però he acabat aquí, perquè aquesta ciutat acull a tothom.

Tot aquest discurs de no ser de cap lloc en concret i de tots alhora que porta tan arrelat en l’ADN la nostra ciutat també s’ha de veure reflectit en la festa major. Un espai inclusiu, per tothom i respectuós amb les arrels, condicions i forma de ser i expressar-se de cadascú.

Bé no vull posar-me polític que al pas que porto em presento a les següents municipals.

En la cosa personal faig el que puc. De fet, fa ben poc vaig fer una cançó amb el codi postal de Terrassa 0822 com a forma de representar-la. Intento defensar Terrassa allà on vaig i portar una mica d’allà on vaig a Terrassa. I és per això que també fa temps va sorgir la idea del Maleducats, el primer festival internacional de música urbana i rap en català. Com no podia ser d’altra forma s’havia de descentralitzar i fer a Terrassa. Intento portar la bandera de Terrassa a tots els llocs, però crec que la portaria millor si fóssim dues zones en comptes de tres als ferrocarrils.

Bé, també porto uns dàcars a les orelles.

Ara anem a parlar del que no és tan bo de Terrassa… Estava escrivint aquest pregó i no parava de pensar en un “bulo” que fa quasi tota la vida que sento.

Alcalde, és veritat que Terrassa és un exemple pels estudiants japonesos de com no s’ha de construir una ciutat?

De debò, fora bromes, demano explicacions perquè porto tota la vida sentint a parlar d’això. D’un grup d’estudiants d’arquitectura que venen a Terrassa a estudiar com NO fer urbanisme. En veritat, no m’estranyaria. Només cal equivocar-se en un carrer de Terrassa i haver d’acabar a Martorell per donar la volta i tornar al lloc on eres. No té cap sentit.

I bé, no parlarem del tema de la zona blava. Com pot ser que cada cop hi hagui més zona blava i no només això sinó que els vigilants n’estiguin tan pendents (que entenc és la seva feina). Però que l’altre dia vaig aparcar el cotxe i en l’impàs d’anar a posar dos euros a la màquina (per deu minuts de zona blava) ja m’havien multat.

Tot i això, gràcies a Déu, no som Sabadell.

Bromes a part i com a resum, i ja per acabar que es fa tard.

Tornar a donar les gràcies per confiar en mi per aquesta feina. Als meus amics que han vingut a veure’m, la meva família, el meu germà, la meva àvia, la meva parella… em fa feliç veure’ls aquí.

Llarga vida a Terrassa. Hem passat una època molt difícil i encara estem en un context difícil i de canvi. Crec que és moment de construir sobre unes noves bases que poden ser tan sòlides com les del passat però amb valors actualitzats i amb la mirada al futur. És una feina que ens toca tots.

Per tots aquests motius i tenint en compte l’evolució de Terrassa en els últims anys, he decidit… que Terrassa no està en zona de perill.

TERRASSA CAPITAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL!”

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top