“Estic jubilat, però no estic acabat i no em canso de l’activisme”

Pepe Ruiz, jubilat, avi i activista

Va estar al seminari, seminari, però explica que l’ambient que va viure amb els capellans obrers el va fer veure que “aquell no era el meu camí”. I va optar per formar-se en Magisteri i Psicologia. Els anys estudiant per a capellà, diu, el van imbuir “això de dedicar-me als altres, de ser solidari i de treballar per una societat més justa”, i per això va voler fer de mestre. Va fer oposicions i va estar a l’escola Agustí Bartra on va ser director i, més tard, a l’IES Montserrat Roig, fins que es va jubilar. Sempre ha estat implicat en la lluita veïnal i va ser president de l’Associació de Veïns del barri de Ca n’Anglada. Recorda que “treballàvem unitàriament, tot i les diferents tendències polítiques, i veiem les millores” en un barri on tot estava en una situació “molt precària i amb moltes necessitats i en vam aconseguir moltes”. També va militar a Comissions Obreres i, l’any 1968, va estar un mes a la presó. “Va ser l’inici de la meva activitat social”. No para la seva activitat social i és el president de la Casal de la Gent Gran de Ca n’Anglada, i va ser un dels creadors del moviment per unes Pensions Dignes. “Estic jubilat, però no estic acabat i no em canso de l’activisme”. La seva família va venir d’Andalusia, si bé explica que se sent molt integrat “al país” i defensa “el dret a decidir” dels catalans. Ara, gaudir de la seva neta és una de les aficions que li ocupen més temps. Aviat, serà avi de nou i ja ho espera amb il·lusió. També li agrada molt l’excursionisme i “pujar a la muntanya”.