Va entrar al Club de Tir de Terrassa l’any 1974, i va ser com una mena de repte personal. “Havia de demostrar a casa meva que individualment sabia fer coses” i va triar aquesta modalitat esportiva. Va agradar-li i va començar a competir amb èxit, ja que els anys 1984 i 1986, es va proclamar campió d’Espanya de carrabina d’aire.
Recorda que, amb el pas dels anys, el club egarenc “va deixar totes les modalitats olímpiques de banda, perquè van entrar molts socis que volien unes altres especialitats”. A més, “la reconversió de les instal·lacions i tal va fer que pràcticament les especialitats que jo feia servir no les pogués practicar”, explica. Per això, va anar al Club de Tir de Sabadell. Durant un temps va compaginar la seva presència a les dues entitats fins que va deixar la de Terrassa i s’ha quedat a Sabadell.
“L’esportista ha d’estar allà on millor el tractin. I a Sabadell em van tractar bé, em van acollir molt bé i allà estic”, comenta. Del tir destaca que “quan toques on has de tocar, sents com una explosió d’adrenalina”. “És un esport totalment amateur. Si vols alguna cosa, t’ho has de cotitzar”, detalla.
Afirma que “aquest esport sempre ha tingut mala imatge”, però afegeix que “és una cosa molt segura i el primer que ensenyem és la seguretat. No pots jugar amb això, s’ha de fer amb cura”.
Des de 1990 que té el títol d’entrenador nacional. “El Club de Tir de Sabadell m’ho va valorat molt erquè necessitaven un entrenador nacional per a la seva escola de tir”, on dona classes.
