“No soc historiador, soc ‘historiaire’ i escric històries”

Rafael Aróztegui, historiaire

Això de la fotografia, d’entrada, no era la seva vocació i quan va acabar el batxillerat, a través d’un tiet seu, va entrar a treballar al laboratori de la botiga de fotos dels Germans Bros, al carrer Major. “Era una època molt complicada”, diu. Amb el temps, la fotografia li va anar agradant. Al laboratori dels Bros, “els productes químics per revelar, els fèiem nosaltres”. Allà ho va aprendre tot de la fotografia i, més tard, va treballar per Negra Industrial i muntava estudis “per tot Catalunya i part de l’Aragó”, i també feia les besses de comercial. Quan la seva esposa va muntar una òptica, “jo estava tip de viatjar”, afirma, i van decidir que el negoci fos també de fotografia. Va ser un dels fundadors de l’Arxiu Tobella, on va agafar una gran experiència en les fotografies antigues de la ciutat. Des del 2012, ja jubilat, s’ha dedicat a combinar la història de la ciutat, del segle XIX, amb la fotografia, una afició que ja tenia i que no havia pogut desenvolupar fins llavors. “Vaig descobrir la primera foto de Terrassa, de 1860”, recorda, mentre buscava informació a la Biblioteca Nacional d’Espanya. Tot va començar perquè investigava sobre una família de Terrassa. “No soc historiador, soc ‘historiaire’ i escric històries en plural”, afirma. “M’agrada escoltar música clàssica, com Mozart o Beethoven, música tranquil·la”, quan està a l’ordinador treballant.