“Si vols fer una cosa una mica ben feta, no pots tocar tantes tecles”

Pep Cortès, poeta

Escriu poesia de ben petit. El seu pare havia escrit alguns poemes, “més aviat rodolins” i tenia llibres de poesia. Va descobrir “Rimas y leyendas” de Bécquer, que el va impactar força. “No em puc anomenar poeta, sinó que soc una persona a qui agrada molt la poesia i que escriu versos”, admet. A través d’un amic, va iniciar-se en la pintura i va fer algunes exposicions. Primer feia paisatges i algun retrat, que “són molt esclaus, perquè són molt exigents”, apunta. Després es va passar a l’abstracte, que considera una pintura “més lliure i més poètica, on deixes volar més la imaginació”. Professionalment, era director administratiu d’una empresa d’assegurances i va procurar jubilar-se molt aviat per poder-se dedicar a la poesia i a la pintura, el que realment li agradava. Aleshores, però, es va adonar que “si vols fer una cosa una mica ben feta, no pots tocar tantes tecles” i es va abocar a la poesia. Ha publicat diferents llibres i el mes de novembre veurà la llum el seu últim treball, “Pedra, paraula i ànima”, que acaba de guanyar el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol. “Guanyar un premi és gratificant i et motiva moltíssim”, assegura. Afegeix que “escriure i compartir la poesia es converteix en una forma de vida i hi ha petites coses en els poemes que fan companyia als altres”. Des de molt petit va jugar a hockey i destaca la importància d’un esport col·lectiu que “ajuda en moltes coses de la vida i obre portes”. També es va aficionar a pujar cims amb altra gent.