“Em sento bé en la comèdia, però m’agrada tocar totes les tecles”

Pep Ferrer, actor

No sabia què volia fer quan va acabar el COU a l’Institut Blanxart, però estava en un grup de gent. Un d’ells, Vicenç Vidal, feia teatre al Socialet i allà van fer alguna col·laboració musical de l’obra “El retaule de l’artista”. Arran d’una improvisació que va fer, el van animar, i va endinsar-se en aquest món amb l’obra “La cantant calba”, d’Ionesco. “La vocació me la vaig trobar”, admet i després del servei militar, “m’hi vaig posar més seriosament” i va ingressar a l’Institut del Teatre de Barcelona. “A casa no ho veien clar i els hi semblava una cosa insegura”, però es va entossudir i va continuar. A Barcelona, explica que “era el rovell de l’ou i em vaig trobar amb el teatre que jo volia fer i la gent que en sap t’ensenyaven”. Creu que abans la gent sortia més a veure teatre i altres manifestacions artístiques i comenta que “la cosa ha baixat. La gent es queda a casa i no surt tant i no va ni al cinema”. Lamenta que, en l’actualitat, a Catalunya es fa molt “poca cosa” i tot es fa a Madrid. Ha intervingut poc en el món del cinema, afirma, i la seva carrera ha transitat molt més en obres de teatre o també sèries televisives. “En la comèdia m’hi sento molt bé, però m’agrada tocar totes les altres tecles que hi ha”, apunta. És una professió “irregular” i que “a vegades, et sents maltractat en els càstings”. Anar en bicicleta és una de les seves aficions i també el senderisme. A més, li encanta molt llegir, passar estones amb els seus fills i compartir moments, com poden ser dinars o sopars, amb gent.