Pionera de l’advocacia a Terrassa i una de les primeres dones a obrir-se camí en un món majoritàriament masculí, Maria Vidal i Sanahuja rep aquest dimarts (18 hores) la Medalla d’Honor de la Ciutat en reconeixement a una trajectòria de més de mig segle. Advocada des de 1974, va ser vicedegana del Col·legi d’Advocats de Terrassa durant 14 anys i la primera dona a assumir-ne el deganat, entre el 1999 i el 2006. També va presidir el Consell de l’Advocacia Catalana i va ser consellera del Consejo General de la Abogacía Española. Als 76 anys, continua vinculada al món jurídic i al teixit associatiu de la ciutat, entre altres responsabilitats com a vicepresidenta del Patronat de LaFACT.
Què va pensar quan va saber que li concedirien la Medalla d’Honor de la Ciutat?
Va ser una sorpresa que mai a la vida m’hauria imaginat. Em va trucar l’alcalde i, quan m’ho va comunicar, em vaig quedar sense paraules. Em va explicar que havien considerat que havia estat pionera, tant en la meva professió com pel que havia fet per Terrassa. Estic molt contenta i agraïda pel reconeixement.
Va començar a exercir com a advocada el 1974. Com recorda aquells primers anys?
L’exercici de l’advocacia sempre és com una cosa nova. Mai ho saps prou tot. Vaig començar al despatx del meu pare, on ja havia anat a treballar abans. Al principi, feia les visites amb ell, que era economista, i anava coneixent els clients i fent-me un lloc com a advocada. El meu pare era una persona molt competent i deixava fer. És a dir, confiava en mi i em permetia portar assumptes. De mica en mica, vaig anar aprenent i començant a exercir la professió. I encara ara, després de 52 anys, continuo.
Quina és la clau per exercir bé aquesta professió?
Per ser un bon advocat és imprescindible estudiar. No refiar-te que ja ho saps tot. S’ha d’estudiar perquè el món canvia i la normativa va actualitzant-se contínuament. Jo sempre he estat molt sincera. Si és un assumpte que no sé portar perquè no conec el tema a fons, prefereixo no fer-me’n càrrec. Ara bé, puc parlar amb companys especialitzats i acompanyar la persona perquè no es trobi desatesa. El més important en la relació amb el client és que neixi una relació de confiança. Si aquesta no existeix, l’assumpte mai no es portarà bé, perquè no confiarà en tu ni podrà explicar-t’ho tot. Tampoc pots fer esperar ningú. Compleix el que has promès i, si has perdut un plet, digue-l’hi de seguida. No sempre es guanya. Has de ser responsable i explicar si un assumpte no té viabilitat. Però sempre intento buscar el sí. El meu lema és: “Tracta el teu client com t’agradaria que et tractessin a tu”.
Vostè va ser pionera en un àmbit eminentment masculí. Què va significar arribar a ser degana de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa (ICATER)?
La meva trajectòria institucional no va ser gaire fàcil, perquè en aquell món encara no era habitual que una dona fos advocada i, encara menys, que presidís una institució col·legial. Vaig ser 14 anys vicedegana i, quan el degà va decidir no continuar, em vaig postular pel càrrec. Això va causar una gran sorpresa perquè mai hi havia hagut una degana a Terrassa. Coneixia perfectament com funcionava un col·legi després de 14 anys i tenia molta il·lusió per tirar endavant molts projectes i participar en la vida activa de la ciutat.
- Maria Vidal i Sanahuja
- ALBERTO TALLÓN
Quina petjada creu que va deixar?
Per mi, la més important va ser obrir el Col·legi d’Advocats a la ciutat. Vam poder treballar conjuntament amb l’Ajuntament en diferents projectes que abans no s’havien previst mai. També vam tenir molta relació amb la Casa Galèria i vam començar un treball que va acabar desenvolupant el protocol d’assistència a les víctimes de violència masclista. També vam impulsar la mediació i una sèrie d’eines per facilitar el pacte abans d’arribar al plet. Una persona sola no pot fer res: ha de tenir un equip molt darrere. Jo confiava en la meva Junta de Govern i tots plegats vam tirar endavant molts projectes.
Des que va començar, què és el que ha canviat més en el món de l’advocacia?
El que ha canviat més és que ara tothom sap que una dona pot ser una bona advocada. Ara ja no s’ha de distingir entre home i dona. El que has de ser és un bon professional, assessorar bé el teu client, estudiar l’assumpte i no enredar-lo. Quan vaig entrar al Col·legi d’Advocats de Terrassa, hi havia més de cent col·legiats i només tres érem dones. Ara hi ha gairebé un equilibri del 50%. La societat ha evolucionat molt. Jo vaig ser pionera en una època en què no hi havia pràcticament dones en aquest àmbit, però mai he tirat la tovallola. D’entrebancs n’hi ha, sobretot a nivell institucional, però tots els meus càrrecs han estat per elecció. Els teus propis companys han de confiar en tu. Ningú dona res per res: has de treballar.
Què l’ha portat a implicar-se, més enllà del despatx, en el món col·legial i en diferents entitats?
Sempre m’ha agradat sortir del món tancat del meu despatx i implicar-me en la professió també com a ciutadana. Des del 2006 dono classes de Deontologia Professional a l’Escola de Pràctica Jurídica de l’ICATER. Allà, també soc membre de la Comissió de Mediació. D’altra banda, a LaFACT hi vaig arribar l’any 2013 com a representant del Col·legi d’Advocats de Terrassa. Ara hi soc al patronat com a persona física i vicepresidenta. Tot plegat, m’agrada implicar-me i participar en diferents àmbits.
