“La improvisació és com una connexió amb tu mateix i el so”

Jesús Costalago, mestre i pianista

El piano, a casa seva, sobretot pel fet de poder tenir-ne un, es veia com una cosa molt complicada i li deien que no tenia temps. Però, pel seu compte, es va informar dels horaris i va fer una mena de croquis que va convèncer els seus pares. Llavors vivia al Prat i es va formar “sense gaire rigor i com una extraescolar” fins que, ja més gran, va estudiar de forma més seriosa. Paral·lelament, a més, va estudiar magisteri musical. Hi va haver un moment en el qual ho va deixar fins que, l’any 2007, va venir a viure a Terrassa i va començar a sovintejar la Nova Jazz Cava i a “interessar-me pel jazz i la improvisació”. Participar en “jam sessions” li agrada molt i, de la improvisació comenta que “és com un joc i com una creació espontània i és com una connexió amb tu mateix i amb el so”, i quan està amb més gent, “és una connexió” amb ells. Diu que es pot entendre de moltes maneres i des d’enfocaments molt diferents. Li agrada, tant sigui una improvisació “sobre un estàndard de jazz o si és més lliure” i afegeix que també ha compost algunes peces, però “coses petites, per a mi”. Com a mestre, comenta, “el meu objectiu no és ensenyar música, sinó fer-la i compartir-la”. “Amb el pas del temps, m’hi he trobat molt còmode i em permet jugar amb la meva passió”, diu. En molts dels seus moments lliures es dedica a acompanyar el seu fill gran, que toca la trompeta, i ho fa força bé. “L’ajudo i toquem junts i, la veritat, és que ho està fent molt bé”, assenyala