“El patrimoni sonor de la ciutat desapareixerà si no es digitalitza”

Fernando Rodríguez, documentalista de ràdio

Tot i que no ha estat la seva tasca professional, la ràdio és la seva gran passió. Es defineix, però, com a documentalista de ràdio. “Recullo i col·lecciono documents de ràdio”, explica. Ha fet ràdio, com assegura, com a “amateur”. De jove, recorda, escoltava la ràdio i, quan a casa seva va entrar el primer radiocasset, li va entrar encara més “la curiositat” per saber com funcionava una emissora de ràdio per dins. Va passar per Ràdio Sabadell i, després, a la desapareguda Ràdio Terrassa, on va conèixer a locutors que més tard serien força coneguts. “Vaig veure que allò no seria el meu futur” i es va decantar per treballar al negoci d’hostaleria de la família, el Bar Jove. “No em veia com a locutor i m’agradava més aviat fer de tècnic i tocar les tecles”, afirma. Lamenta que les emissores, durant molts anys, no enregistraven els seus arxius sonors i arribarà el moment que “per parlar de la seva història, la voldrem recordar i no tindrem res”. Per això, recluta tots els arxius que pot relatius a les emissores que hi ha hagut. Està elaborant un llibre sobre la història de la ràdio a Terrassa que espera que es publiqui l’any 2024. “M’agrada que es faci bona ràdio”, però troba que “falta originalitat i tothom fa el mateix”. Tem que “el patrimoni sonor i audiovisual de la ciutat desapareixerà aviat si no es digitalitza aviat”. Quan se li pregunta per els seves aficions, a part de la ràdio, contesta que té “les normals en una persona”. Es refereix a activitats com el cinema, la música, el teatre i, també, la lectura