“Tenim una llengua subordinada i hi ha coses que es perden”

Albert Vidal, escriptor i artista plàstic

Ha fet gairebé de tot i comenta que “si hem de parlar de tota la meva vida, no acabarem mai”. En l’actualitat, es dedica a escriure i també a “l’àudio descripció en teatre, per a persones que no hi veuen”. Escriu llibres i diu que “algú ho ha de fer”. Està immers en la col·lecció “Orígens”, sobre l’arrel de coses com refranys i dites, celebracions populars, jocs o plats coneguts. Assenyala que li agrada escriure aquesta mena de llibres perquè “hi ha coses que es perden” i el motiu, considera, és que “tenim una llengua subordinada al castellà i, cada vegada més a l’anglès, per les xarxes socials”. Creu que s’ha d’escriure i estendre “expressions pròpies de la nostra llengua i tradicions pròpies de la nostra cultura”. Una de les seves feines va ser fer d’actor i de director. Es va formar a l’Institut del Teatre i es va dedicar a aquest camp durant un temps. L’última feina relacionada amb aquest món va ser una òpera, recorda. Altres treballs que ha exercit són de director tècnic d’una editorial o de realitzador a TVE, en un programa que es deia “Giravolt”. “Quan dirigeixes, tant és fer-ho a una fàbrica de submarins com a una fàbrica de com en una fàbrica de forats per a regadores” i afegeix que dirigir “és tenir un criteri i és decidir perquè les coses funcionin”. Entre les seves aficions destaca per sobre de tot el teatre i l’opera, com a espectador. També li agrada fer bricolatge, sobretot la fusteria i l’electricitat. “He fet instal·lacions a casa”, explica.