L’any 2004 va “vaig saber que existia una protectora de cavalls a Fonollosa, a Fals”, que es diu Associació de Defensa dels Èquids, i va anar a visitar-la. Ha tingut sensibilitat cap als animals, de sempre, i va tenir durant quinze anys “una gossa d’atura”. Un “altre” dels seus somnis era tenir un cavall i allà “em vaig enamorar d’un poltre, el Foc” i, finalment, el va adoptar.
“La gent al·lucina quan dius que tens adoptat un cavall, perquè no els hi entra en els seus esquemes”, assegura. Diu que amb el Foc “em coneix, som carn i ungla” i recorda que són cavalls que han sigut maltractats. “Si tu l’adoptes, tu agafes la responsabilitat de donar-li la millor vida possible. Et fan signar un contracte en què et compromets a donar-li tot el que ell necessiti”, diu. El té a una finca del Moianès que es diu Serracarbassa i el visita cada setmana.
També vinculat a aquesta hipersensibilitat amb els animals des de petita, fa uns trenta anys “alguna cosa en mi no anava bé i vaig deduir que era que m’estava menjant els animals. Aleshores, radicalment, vaig deixar la carn, el peix i tot el que contenia productes d’origen animal”, subratlla i va decidir convertir-se en vegana. “Em sento en un nivell de consciència diferent de molta gent”, afirma, i lamenta que “encara et miren com estrany, però mai m’he quedat sense menjar”.
Reclama que els cavalls són animals superintel·ligents, són molt nobles. La vinculació que tinc amb ell estic convençuda que cap persona me la donaria. És com un amor incondicional”.
