Va iniciar-se en la natació quan tenia 4 anys. “El meu pare volia que aprenguéssim a nedar els tres fills que té. I, com jo, pensem que és molt important aprendre a nedar des de ben petits”, comenta. En un principi, no li agradava i ho va compaginar amb gimnàstica. Quan va haver de triar, va escollir la natació.
Reconeix que “m’agradava competir, no m’agradava tant entrenar” i va començar a destacar. “El primer campionat d’Espanya en què vaig participar, tenia dotze anys, i vaig guanyar la medalla de bronze als 100 papallona”, rememora. També va començar a participar amb la selecció espanyola en tornejos internacionals i va obtenir la mínima per anar als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Tenia 16 anys i va ser una gran experiència, però no va obtenir bons resultats i “em vaig quedar amb ganes de més”. Després dels Jocs “vaig quedar campiona d’Espanya i de Catalunya absoluta d’esquena”, però va passar per una mala època i “no m’hi veia i no tenia afinitat amb l’entrenador”. Va acabar deixant-ho i “vaig estar quinze anys sense aparèixer en una piscina”, assegura.
“Mentalment, estava malament i el suport que hi ha ara no hi era llavors”, diu. “La natació et dona molts valors i una responsabilitat” i li agrada sobretot perquè “depens de tu, no del criteri d’un seleccionador, i si li agrades o no”.
Li hauria agradat estudiar INEF. Amb el seu marit tenen una empresa, Crimar i Bolanet SL, que es dedica “a la retolació, i també té una altra part, que és de manteniment de parcs infantils”.
