“Vaig estudiar Història de l’Art i després vaig fer Magisteri Musical. El dia que vaig fer l’últim examen, em va contactar d’un editorial de llibres de text i vaig entrar allà a treballar d’editora de llibres de música”. Més endavant va canviar d’editorial per “fer llibres de literatura” per a escoles i instituts. “He estat més de vint anys corregint per a la majoria d’editorials catalanes i he treballat a l’Avui i a l’Ara”.
Ara fa set anys, va deixar-ho i va començar a treballar en temes d’intel·ligència artificial “en qualitat de lingüista. M’encarregava de la part semàntica dels xatbots”, comenta. Havia participat en un projecte literari, “Els Cacaus”, juntament amb el Xavier Teixidor i escriu articles a la revista Catorze, en dues seccions. “Una és ‘Contenidor en Flames’, que és una mica seguint la meva línia d’incorrecció”, i l’altre es diu ‘Què és’, on tracta temes de ciència, filosofia o sociologia. “Sempre m’ha agradat desafiar una mica el que toca. Trobo que anar pel camí que et marquen t’acaba avorrint”.
Arran d’aquests articles, l’editorial Penguin hi va contactar i d’aquí ha sorgit la seva primera novel·la, “Totes les cases felices”, que surt a la llum demà i en la qual “hi ha molt d’humor”. “Són quatre amigues, de vides aparentment impecables, i tot el que hi ha darrere”. Manifesta que ara té ganes d’escriure’n “molts més”.
“M’agrada molt posar humor absolutament a tot, però tampoc un humor excessiu i, simplement, no caure en el dramatisme. He sigut sempre de qüestionar-me molt les ordres, les normes”, afirma.
