Diu que “veig un animal i vaig directament, m’encanten. És una passió, una vocació”. I va tenir clar des del principi que volia ser veterinària. Recorda que quan va estudiar aquesta carrera “hi havia una especialització clara” i, al principi, “em vaig decantar per producció animal i genètica”. Va començar treballant “amb vaques i porcs” a una granja, però no li va acabar de fer el pes i li va sortir una feina en una clínica veterinària “de gossos i gats”.
Recorda que va aprendre molt del seu cap, que era “molt bon veterinari, tinc un gran record d’ell, era molt estimulant treballar amb ell”. Abans, va estar a la Protectora d’Animals i Plantes a Barcelona, on va aprendre a operar.
L’any 1992 va fundar la Clínica Veterinària La Mola a Terrassa. “Gaudeixo molt, és molt vocacional, però també molt sacrificat. Hi ha moltes traves burocràtiques”, subratlla. “Aquí, la veterinària no té el pes específic que hauria de tenir” com en altres països.
Amb el seu marit gestionen Serracarbassa, a Sant Quirze Safaja, una residència equina de recuperació i jubilació de cavalls. “Cuidem animals que tenen una edat que no es poden muntar, o cavalls que han adoptat per maltractament i venen per relaxar-se, desconnectar i recuperar-se”, explica. “Hi ha la mentalitat que el cavall, en el moment que ja no el pots muntar, molesta”, assenyala.
Assegura que “la psicologia del cavall és molt complexa i molt divertida. Gaudeixo molt amb ells, em porten molta pau. És un animal que té sentiments d’abandonament si el deixes”.
