“Al final, la vida la portes cap a un lloc o un altre, o et porta ella”

Pep Salazar, director de l’OFF Festival

Es va formar en Art Dramàtic amb la idea de ser actor, però “no va quallar”, admet. “Al final, la vida la portes cap a un lloc o un altre, o et porta ella”, afegeix. Més tard, va estudiar Gestió de Polítiques Culturals i “vaig passar a l’altre cantó”, el va atraure més “estar al darrere, gestionant o organitzant”. Va formar part dels Amics de les Arts, a una vocalia amb uns amics, organitzant algunes activitats, i també va estar al Club de Jazz de Terrassa. “Vaig començar venent entrades” a la taquilla i després va passar a tasques de producció i organització, però en definitiva, va fer “fer de tot”. “Allà va ser la meva gran escola i són espais on aprens de tot”, diu. De la cultura escènica, ha passat, amb els anys, a un altre vessant, i fa quinze anys que està més vinculat “al món del disseny i de les arts digitals”, assenyala. “Hi ha un format de festival pel qual em vaig formar” i l’OFFF Festival el va interessar molt. Abans havia estat al Sonar, però aquest festival “era una línia nova per explorar en continguts” i “l’hem fet créixer molt i és un festival referent en el seu sector”. És l’actual director i comenta que és un festival que s’ha fet a més de 55 ciutats i té públic de 65 països de tot el planeta. “El model té un punt d’incertesa, perquè no depens de tu mateix, sinó de tercers i d’imponderables”, afirma. “Tinc una família extensa i això fa que estigui molt vinculat a l’àmbit familiar”, subratlla. Quan té temps, li agrada molt la música, com per exemple el jazz, anar a concerts i també llegir", explica.