“La bona música no caduca mai i amb el vinil arribes més a la gent”

Nicolau Ondo, discjòquei

Tenia 16 anys, aproximadament, quan va començar a interessar-se per la feina dels discjòqueis i va acabar formant part d’un col·lectiu de la ciutat, de nom “Fuzz Collective”. Amb el temps, va iniciar-se en solitari i, sobretot, el salt el va fer quan va entrar a treballar a la botiga de discos de Barcelona, de música electrònica, i allà se li van “obrir les portes a un gran ventall de música i de coneixement”. D’aquella època, manté que punxa només en vinil. “No és per nostàlgia i a l’hora d’actuar és diferent i és més físic que el digital”, comenta i afegeix que “et dona més contacte amb el públic i, en certa manera, es podria assimilar com si estiguessis tocant un instrument. Amb el vinil arribes més a la gent”. L’any 2012 marxa a Londres i tot i que la intenció no era treballar de discjòquei, va acabar de resident a dos llocs “bastant importants” d’allà. Va treballar a la prestigiosa botiga Rough Trade East, on s’encarregava de l’apartat de música electrònica i va acabar a oficines. “La bona música no caduca mai i d’aquí a cent anys hi haurà gent que comprarà Mozart o Beethoven”, diu. El seu nom com a discjòquei és Nikotronik, que va sorgir casualment a una discoteca de Girona, “La sala del cel”. Fa un any que va tornar a Terrassa i ara fa d’encarregat al local Reina Victòria. Actualment, està estudiant escultura. “Té poc a veure amb la música”, admet. Va tornar de Londres per descansar. “És una ciutat que no para mai” i necessitava una mica de descans.