“La meva poesia em sembla que es pot dir que és lírica, no és social”

Antoni Perarnau, professor i escriptor

Es va llicenciar en Filosofia “amb la intenció de fer de mestre”. Era una assignatura que l’atreia molt i va fer la carrera. “M’ho vaig passar molt bé i vaig tenir professors molt bons”, recorda. Va començar a treballar en una escola de Barcelona i, posteriorment, va ingressar a l’Escola Tecnos, on fa 33 anys que exerceix i “formo part del paisatge”. Considera que és una assignatura que “depèn molt de l’interès dels alumnes i també de l’interès del professor per fer-la agradable”. Opina que “la condició essencial perquè els alumnes ho passin bé, és que el professor també ho passi bé” impartint les classes. “És important transmetre aquest interès”, afegeix. La poesia és una de les seves grans aficions, encara que assegura que “dir-se poeta és com molt seriós i jo escric alguna cosa on igual hi ha una mica de poesia, que és diferent”. Ha guanyat alguns premis poètics i a la tardor publicarà el seu quart llibre. “La meva poesia em sembla que es pot dir que és lírica, no és poesia social ni política. Intenta buscar la bellesa en el món”, detalla. “La poesia sempre m’ha interessat, però també escric moltes coses per a música”, explica. Ho fa per al Cor Montserrat de Terrassa, del qual forma part de fa molts anys. “Dins dels cors amateurs, crec que tenim un nivell molt alt”, afirma. El reconeixement dels seus llibres de poemes és una cosa que no el preocupa “excessivament”, i assenyala que mentre pugui anar publicant algunes de les seves obres, ja se sent recompensat.