Anna Farrés, soprano
“No és la mateixa emoció cantar una òpera que veure una òpera”Va passar per diversos centres musicals, com el CEM, fins que va arribar al Conservatori de Terrassa i, participant en un taller d’òpera, va quedar impressionada per aquest gènere. “A casa mai havíem anat a veure una òpera”, comenta. Va estudiar arpa, tot i que mai havia considerat viure de la música. “De petita m’agradaven moltes coses” i semblava que es decantaria per les ciències i es va formar en aquest camp, però la música va pesar més. “Sempre he fet una carrera molt autodidacte, de trepitjar escenaris i muntar-ho tot jo, poc convencional”, assegura. Considera que “la ciutat de Terrassa és molt rica i hi ha molt interès pel món de la coral i de l’òpera” i afegeix que “en la carrera de músic hi ha moltes dificultats i no és com a països com Alemanya o Àustria, on et trobes una facilitat i ets músic i ja està. Aquí et pregunten, ets músic i què més?”. Ha estat a l’Òpera de Sabadell i al Gran Teatre del Liceu. Diu que “el camp líric és molt ampli i m’he mogut per molts estils, però m’he especialitzat en l’òpera”. El que més li agrada és “trepitjar l’escenari” i diu que “prefereixo cantar en una òpera que veure una òpera, l’emoció no és la mateixa”. “M’emociono sovint en qualsevol manifestació artística o cultural” i afirma que “a vegades, prefereixo un espectacle, petit, íntim i sentit, que una cosa molt gran”. Durant molts anys ha fet molt esport de muntanya i amb la família han anat moltes vegades a la Vall de Boí. Li agrada caminar i estar en contacte amb la natura. Una altra de les seves aficions és llegir.
