“El VAR, moltes vegades, encara ho complica tot més”

Leo Porras, exàrbitre i exentrenador de futbol

Arbitrava colles que jugaven partits de futbol i “em deien si volia arbitrar”, apunta, fins que l’any 1963 va fer el curset per ser àrbitre a Barcelona. Eren dos anys i si superaves un examen i sorties com a “àrbitre col·legiat”. Llavors no hi havia tantes categories i recorda que havies d’estar dos anys arbitrant en una per poder pujar a la següent. Va arribar a Tercera Divisió, que en aquells temps era com la Primera Federació d’ara i “viatjaves molt”. A més, podies anar de jutge de línia (ara la denominació és “assistent”) a partits de Primera Divisió. Va debutar com a jutge de línia a la màxima categoria en un Athletic - Las Palmas, a San Mames, encontre que va arbitrar Oliva Fortuny. Va estar a camps de Primera Divisió de llavors com el Santiago Bernabeu, El Sardinero, La Rosaleda, el Metropolitano, El Plantío, Los Cármenes i altres. Va fer d’assistent també d’altres àrbitres com Gaspar Pintado o Forés Bachero. “Era diferent, ara és tot molt professional i abans era més amateur. Hi ha més calés”, lamenta. Opina que la tecnologia ajuda en accions concretes, com si entra la pilota o no entra, però afegeix que “el VAR, moltes vegades, encara ho complica tot més”. Considera que per ser àrbitre “has de tenir il·lusió i ganes. Si ho perds, és millor que et quedis a casa”. També va fer d’entrenador i es va treure el títol. Va estar al CD Agut i va començar portant infantils i els dos últims anys d’aquest club el juvenil que va ser campió de Catalunya.