“L’economia, al final, és psicologia i el present és el que és important”

Gabriel Izard, economista

Quan feia COU, la majoria dels seus companys triaven Medicina, però “jo no volia fer Medicina”, diu, i es va decidir per estudiar Econòmiques el dia abans de matricular-se, perquè hi havia “part de matemàtiques i part de social”. Ara admet “estar encantat” d’haver escollit aquesta carrera. Va acabar, si bé no tenia gaire clar cap on volia encaminar-se. No li agradava el tema financer, ni veia clar el sector públic i, al final, “vaig acabar a un servei d’estudis on feia estadístiques”, apunta. L’any 1983, va entrar a l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya i, més tard, va treballar a l’Ajuntament de Terrassa. “Vaig ser el creador de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor”, afegeix, en una època que “ningú defensava als consumidors”. Més tard, li va sortir l’oportunitat d’ingressar a l’Associació Espanyola de Codificació Comercial i es va convertir “en un especialista del codi de barres”, en una època “molt interessant, perquè no hi havia informàtica”. Va estar-hi quinze anys i, després va dirigir una empresa de “software”. Des del 2006, va agafar la representació d’Axicon, empresa britànica relacionada amb la verificació dels codis de barres. “L’economia, al final, és psicologia i el present és el que és important”, assenyala. L’any 1991 va començar a fer classes a la Universitat Autònoma de Barcelona, primer d’Introducció a l’Economia i, més tard, va crear una assignatura, Gestió de la Distribució.