“L’obsolescència programada em rebenta; em molesta llençar”

Cristóbal Cano, creador d'“El taller antic”

Ha treballat gairebé 33 anys a Casa Farràs que, recentment, ha tancat. Havia estudiat piano i també electrònica i un company del grup on tocava de jove, li va dir que a aquesta botiga a vegades necessitaven algú que reparés algun aparell. Estava treballant de conserge a una escola i llavors, Casa Farràs va obrir una botiga al carrer Galileu i li van proposar quedar-se de dependent a la del carrer dels Gavatxons. Ha vist passar molta gent i diu que “de mica en mica t’anaves familiaritzant amb els clients”. Amb el tancament de la botiga, ha muntat un taller, una idea que tenia de feia temps. Es diu El Taller Antic i repara rellotges, instruments i electrònica vintage. Quan va entrar a Casa Farràs va deixar de tocar amb el grup que tenia de jove perquè “era inviable” mantenir la feina i els concerts. A vegades participa en les jam sessions al Reina Victòria. “Toco un parell de temes i ja està. Al principi ho trobava més a faltar, però amb el temps t’acostumes i fos tocant o reparant, sempre he estat amb la música”, manifesta. L’any 2001, va trobar un rellotge de paret a un contenidor i el va posar en marxa i des de llavors no ha parat en aquest camp. “Em molesta llençar i això de l’obsolescència programada em rebenta”, diu, i afegeix que “abans no es reciclava perquè no calia i considero que llencem massa”. Va arreglar un amplificador del Social, l’any 1984, i llavors va cobrar per primera vegada. Fins llavors, ho feia com a hobby. Repara de tot, una guitarra, un rellotge o una minipimer.