“L’alfabetització audiovisual hauria de ser un dret universal”

Jordi Hernández, director de projectes audiovisuals

Va estudiar Enginyeria de Telecomunicacions, interessat per les noves tecnologies i perquè era un sector que estava en auge. Després va passar per l’ESCAC, on va estudiar direcció de fotografia, i més tard es va formar en Multimèdia. Tot i que la tecnologia aplicada i l’electrònica l’atreien, amb el temps, es va adonar que li mancava un vessant creatiu i va veure que “el cinema era una indústria que et combina les dues coses i, al final, la meva translació professional ha estat una barreja d’això”. De fet, abans d’exercir de director de projectes audiovisuals del Parc Audiovisual com fa en l’actualitat, ja havia estat a la direcció tècnica d’aquest espai. L’any 2006 és quan es constitueix el Parc Audiovisual i assegura que va ser “un procés de creació fascinant de transformar aquell espai erm en un centre de producció com és avui en dia, que som referents a tot arreu”. Una de les tasques és “connectar la ciutadania amb aquest valor”. Recorda que la ciutat “és “City of film” de la Unesco i només n’hi ha 26 en tot el món. És un orgull i un gran prestigi” i lamenta que, a vegades, “a la ciutat no se sap”. Opina que “en cultura audiovisual estem en un club molt selecte” i que “tenim una tradició de cineastes amateurs brutal”. Creu que “l’alfabetització audiovisual hauria de ser un dret universal”. A més de la seva feina al Parc Audiovisual, fa classes a la Universitat de Barcelona. “Té un retorn increïble pel que fa a estar al dia de les coses, davant d’un grup de joves amb esperit crític”.