“Quan puges a l’escenari hi ha una màgia que el director no té”

Xavier Pallejà, actor i director amateur de teatre

El teatre li agrada “des de nano”. Anava a l’Escola Andersen i allà hi havia una tradició a vuitè d’EGB. Per acumular diners pel viatge final de curs, per Santa Llúcia, feien una fira per als pares i també una obra de teatre. A més, la seva germana gran també en feia a l’Institut Blanxart i “jo volia fer el que feia ella”. Va començar a l’escola, després també en va fer al mateix Blanxart, però quan va acabar els estudis a l’institut, es va posar a treballar i també va quedar aparcat el teatre. Llavors, ballava a l’Esbart Dansaire del Vallès que va haver de canviar de seu i va anar a parar al Casal de Sant Pere. En una reunió de la junta, li van proposar fer teatre allà i va reprendre aquesta afició. Durant un període curt de temps, va compaginar les dues coses fins que es va decantar per la interpretació. Ha fet col·laboracions amb altres companyies, 34 Passes o Qollunaka, però assegura que “el Casal de Sant Pere és la meva casa”. Allà forma part de la companyia PAM Teatre. Després d’uns anys dedicats a fer d’actor, va passar a exercir de director. “Del que més orgullós n’estic, teatralment, és de les feines que he fet com a director”, si bé reconeix que “quan puges a l’escenari hi ha tota una màgia que el director no té”. Va crear, amb altres companys, “un intent de companyia” i van fer alguns espectacles. Va fer el curs d’iniciació a l’Institut del Teatre “sabent que no hi podria entrar”, recorda. Volia veure com es treballa més de cara al vessant professional, que li hauria agradat provar-lo.