“A mi, primer m’hauria agradat ser esportista, com qualsevol nen”, explica. “Vinc del món de l’handbol i quan era petit no m’anava malament, ho feia força bé, però no tant per arribar a ser professional”, comenta. “La meva relació amb el periodisme i el periodisme esportiu neix des de la fascinació de qualsevol nen de llegir-se el diari cada dia. M’encantava llegir-me el diari, i m’encantava el periodisme i el periodisme esportiu”. A més, recorda que “el meu pare havia treballat molts anys a La Vanguardia”.
Tenia disset anys quan va iniciar-se en aquesta ocupació, al diari de Sant Cugat, primer, i el Tot Sant Cugat, i després “me’n vaig a Ràdio Sant Cugat”. Quan feia la carrera va fer unes pràctiques a Catalunya Ràdio i recorda a la figura de Josep Maria Claveguera, el seu professor a la facultat, que “va ser el que em va dir, tu ves allà, fes-me cas”. I li va fer cas.
Va començar de becari els caps de setmana, al Tot gira, però després va anar a RAC1 a fer suplències a l’estiu. Va tornar a Catalunya Ràdio i l’any 2019 “és quan passo a fer Barça de futbol i a treballar entre setmana al Tot Costa”. Sempre ha fet esports i afirma que “l’esport és la meva passió i no em veig en un altre lloc” i agrega que “no soc capaç de rendir fent coses que no m’omplen” i sosté que“el periodístic és un món molt complicat i em sento un privilegiat”.
“Sempre m’havia vist fent la feina que faig avui en dia. El que passa és que és molt complicat arribar-hi, i una cosa és tenir un somni, i l’altra és marcar-te un objectiu”, assenyala.
