Des de l’any 2009 que forma part activa dels Castellers de Terrassa. Tot va començar quan un company de l’escola on estudiava electrònica, quan encara no tenia divuit anys, li va dir “no puc quedar perquè tinc assaig. Vine si vols i després juguem a futbolí. I així va començar”. Recorda que “per a mi era un món desconegut. Dimarts vaig tornar i ja no he deixat d’anar-hi”.
Va ser cap de pinyes i, l’any 2022, va passar a ser cap de colla. “Ens va agafar una època postpandèmia i “crec que el balanç és positiu”, detalla. Opina que “tenir un càrrec a la tècnica o fer de cap de colla, al final, és com una segona feina. És la manera com jo ho entenc”. Normalment, “vaig al pis de segons” quan fan els castells, si bé considera que “on siguis més útil pel castell és on has d’anar” i que tots els integrants “som recursos de la colla i la colla els ha d’utilitzar on cregui convenient”.
Elogia la quantitat de grups de cultura popular que hi ha a la ciutat i assenyala que “només cal veure la cercavila de Festa Major, no s’acaba mai”. “Els castells i la vida és el mateix. T’enfrontes a un repte, a un problema, que vols superar, i aquí l’has de fer de forma col·lectiva”, manifesta. I afegeix que “no pots entendre els castells si no és de forma col·lectiva. No tindria sentit”. I aquesta manera col·lectiva de treballar els castells “és la nostra raó de ser”.
Va estudiar Electrònica i és la feina a la qual es dedica professionalment. Va tenir una empresa del sector de la il·luminació i en l’actualitat està treballant a AST SpaceMobile.
