El seu avi era músic i tocava el violí i “jo me’n recordo que de petit agafar el violí i, no ho sé, em cridava molt allò de la música”, detalla. A més, recorda que la seva mare el va apuntar a una extraescolar amb el seu germà i “quan érem petits, que tots jugàvem al carrer, jo em quedava tancat a l’habitació amb la guitarra, traient allà acords, i sempre he sigut autodidacte”, diu.
Al principi, “componia cançons, les cantava a mi mateix tancat a l’habitació” i a les festivitats amb la família, amb el seu germà, cantaven fins que es van proposar crear un grup. Es deia Los Maleantes i interpretaven cançons del grup Los Delincuentes. Més endavant ho van deixar, però el van recuperar com a Garrapata Mulata, que ara està una mica inactiu. I ara està centrat en un grup de versions dels anys 80, 90 i 200, Rec Play, i actuen a festes majors però també a esdeveniments privats.
“Podria estar 24 hores dedicant-me a la música i no em cansaria mai”, afirma. “A mi m’agrada tota la música i, al final l’artista vol expressar un sentiment i es pot expressar de moltes maneres”, subratlla. Considera que “el panorama musical ha canviat molt i en aquest moment és molt complicat” perquè hi ha molta diversitat i opina que “la manera més fàcil d’arribar és a través de les xarxes socials”. Creu que “s’ha perdut una mica la cultura musical”.
Ara està molt centrat també en un projecte que protagonitza la seva filla Sara, que compon i canta cançons i ja ha gravat diversos temes. Va jugar a futbol sala a la Divisió de Plata amb l’Epic.
